Resultats de la cerca

Dóna lloc a diferents poliàcids, el més important dels quals és l' àcid paramolíbdic , del qual deriva el molibdat amònic

Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…

Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2 CH 2 C=CH 2 CN És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure I solubilitzat amb clorur amònic Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° amb MoO 3 com a catalitzador l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o bé, més…