Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pantotenat càlcic
Química
Medicina
Substància en forma de pólvores blanques, higroscòpica, inodora, amarga, soluble en l’aigua.
És termolàbil i un component del coenzim A Hom l’empra en neuritis, espasmes musculars, lupus, catarro respiratori, etc El més actiu és el derivat dextro
clorur de tubocurarina
Farmàcia
Química
Alcaloide derivat del curare aïllat del Chondodendron tomentosum.
La forma d anhidra es fon a 274-275°C amb descomposició i s’hidrata progressivament fins arribar a ésser pentahidratada Farmacològicament actua ocupant els receptors de l’acetilcolina a nivell de la placa motriu, i impedint-li l’acció despolaritzant En medicina són emprats la forma d i l’èster dimetílic com a relaxants musculars també és reconegut l’ús de la forma d en la diagnosi de la miastènia gravis
eosina
Química
Colorant del grup del trifenilmetà.
Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom
elastòmer dielèctric
Química
Elastòmer capaç de transformar el corrent elèctric en força mecànica.
Collocat entre dos elèctrodes s’expandeix o s’encongeix en la direcció del camp elèctric i en funció de la seva intensitat Aquest moviment imita perfectament el dels músculs dels éssers vius i pot desenvolupar forces més elevades, per la qual cosa els elastòmers dielèctrics resulten molt adequats en la fabricació d’implants i pròtesis musculars, però, també, en la de braços robòtics i, en general, la de dispositius miniaturitzats Els més utilitzats són els basats en el polimetacrilat de metil, o PMMA Els elastòmers dielèctrics constitueixen una de les famílies dels considerats…
Jean-Pierre Sauvage

Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg
Química
Químic francès.
Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la…