Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
naftalè

Naftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats.
Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè es presenta en forma d’un sòlid blanc,…
azulè
Química
Sòlid cristal·lí, que es fon a 99°C, isòmer del naftalè, del qual té la mateixa olor i el mateix sistema cristal·lí i part de les reaccions químiques.
A 350°C es transforma en naftalè És obtingut per ozonització i posterior hidrogenació de la Δ 9 -octalina
decahidronaftalè
Química
Hidrocarbur bicíclic que es presenta en les formes isomèriques cis-
i trans-
.
En ambdós esteroisòmers els anells del ciclohexà adopten la forma de “cadira" La forma trans- és un líquid incolor que bull a 185°C i és bastant soluble en alcohol la cis- bull a 195°C i és molt soluble en alcohol La forma comercial és una mescla de les formes cis- i trans- fa olor de naftalè És obtingut per hidrogenació del naftalè i emprat com a dissolvent
reactiu Twitchell
Química
Nom que hom dóna al catalitzador del procés Twitchell per a la hidròlisi àcida de greixos amb formació d’àcids grassos i glicerol.
Consisteix en un derivat sulfonat del producte d’addició del naftalè i l’àcid oleic
àcid d’Armstrong
Química
Nom comercial de l’àcid 1,5-naftalendisulfònic, C10H6(SO3H)2, intermediari en la fabricació de colorants.
És obtingut sulfonant el naftalè amb àcid sulfúric fumant i separant l’isòmer 1,6
tetrahidronaftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic consistent en un sistema naftalènic, un dels dos anells del qual es troba saturat.
És un líquid incolor, d’olor penetrant i característica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que bull a 208°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del naftalè i és emprat com a dissolvent apolar de punt d’ebullició elevat i com a intermedi de síntesi
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
beta
Química
Símbol, utilitzat com a prefix, amb el qual en la nomenclatura orgànica no sistemàtica són designades certes posicions o configuracions de les molècules, o certs isòmers.
La posició β significa en el naftalè la posició 2, en els heterocicles amb un sol heteroàtom, en les cadenes lineals , en un substituent alifàtic d’un cicle la posició següent a l’alfa La configuració β és, en les oses , la de l’anòmer de poder rotatori menys elevat en la sèrie D o més elevat en la sèrie L L’isòmer β és, en el pinè , el que conté un doble enllaç exocíclic
Henry Edward Armstrong
Química
Químic anglès.
Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori