Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nanotecnologia
Construcció i obres públiques
Química
Creació i ús de materials i processos a escala nanomètrica amb precisió atòmica.
La construcció d’estructures orgàniques o inorgàniques a nanoescala i l’exploració de les seves aplicacions pràctiques ocupen un lloc important en la recerca actual La investigació es dirigeix a determinar les propietats dels materials en l’escala nanomètrica i a crear nanomaterials amb propietats especials Les estructures més útils i conegudes són els nanotubs de carboni, que poden tenir caràcter metàllic o semiconductor quan en varia el diàmetre i l’ordenació dels anells de grafit de les parets, la qual cosa por ésser útil en la fabricació de dispositius nanoelèctrics
Bernard Feringa

Bernard Feringa
© Rijksuniversiteit Groningen
Química
Químic neerlandès.
Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…
Nobel de química als «punts quàntics»
Química
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia va anunciar el 4 d’octubre passat el premi Nobel de química 2023, que enguany ha estat concedit a Moungi G Bawendi, Louis E Brus i Alexei I Ekimov Segons l’Acadèmia «S’ha premiat el descobriment i el desenvolupament de punts quàntics, nanopartícules tan petites que la seva mida en determina les propietats Aquests nanocomponents, molt singulars i paradigmàtics al món de la nanotecnologia, difonen la seva llum i propietats en els televisors i làmpades LED, i també poden guiar els cirurgians quan extirpen teixit tumoral, entre moltes altres…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic de…
Concepció Solans i Marsà
Química
Química.
Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona 1970, el 1980 obtingué el Master of Science in Chemistry University of Missouri-Rolla i es doctorà en ciències químiques a la Universitat de Sevilla 1983 Fou presidenta de l’European Colloid and Interface Society ECIS 1996-97 i presidenta del Grupo Especializado de Coloides e Interfases GECI de la Real Sociedad Española de Química i de Física Actualment és responsable del Grup de Recerca de Química Colloidal i Interficial QCI del departament de nanotecnologia química i biomolecular NQB de l’Institut de Química Avançada de…
Jean-Pierre Sauvage

Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg
Química
Químic francès.
Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la…
James Fraser Stoddart

James Fraser Stoddart
© Northwestern University
Química
Químic escocès.
Graduat 1964 i doctorat 1966 per la Universitat d’Edimburg, en 1967-70 féu treball postdoctoral a la Universitat de Queens Canadà, i aquest any s’incorporà a la de Sheffield, fins el 1979, que passà a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA Després d’una any a l’empresa privada, el 1982 retornà a Sheffield fins el 1990, que fou nomenat catedràtic de química orgànica a la Universitat de Birmingham El 1997 s’incorporà a l’UCLA, del California NanoSystems Institute CNSI del qual fou director en 2003-07 Des del 2008 és director del Center for the Chemistry of Integrated Systems CCIS de la…
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al buit Els…
grafè
Química
Estructura laminar d’àtoms de carboni amb la mateixa estructura cristal·lina hexagonal que el grafit, però d’un sol àtom de gruix.
Té característiques de semiconductor i presenta un comportament poc usual, tant a nivell electrònic com a nivell mecànic, cosa que ha generat grans expectatives pel que fa al seu ús en diferents aplicacions, principalment en el camp de la nanotecnologia Des del punt de vista electrònic, el grafè permet el flux d’electrons a velocitats cent cops superiors a les del silici, considerat fins fa poc com el més versàtil dels superconductors això, juntament a la seva enorme resistència i flexibilitat, ha de permetre la fabricació de transistors capaços de funcionar a alta velocitat i de…
metamaterial
Química
Material artificial les propietats del qual no depenen de la seva constitució química, sinó de la seva estructura interna.
Aquest qualificatiu s’empra quan les propietats d’aquests materials no es troben en altres materials naturals o bé són poc corrents o anòmales i, principalment, si estan relacionades amb el seu comportament electromagnètic Han d’ésser fabricats mitjançant processos de microtecnologia o de nanotecnologia, ja que, només en el cas en què els seus components siguin de mida igual o més petita que la longitud d’ona de la radiació incident amb la qual es vulgui treballar, aquesta es podrà veure afectada i el comportament del material diferirà del comportament esperat en condicions…