Resultats de la cerca

Graduat al City College de Nova York 1937, després d’obtenir un màster a la Universitat de Colúmbia 1939, es doctorà a la Universitat de Maryland 1955 Amb el seu condeixeble Jerome Karle , treballà al Naval Research Laboratory de Washington 1945-70 i posteriorment fou professor a la Universitat de Buffalo 1970, de la fundació mèdica de la qual el 1972 fou nomenat cap de recerca, institució que el 1994 rebé el nom de Hauptmann-Woodward Medical Research Institute  Juntament amb Karle, elaborà un model matemàtic per a esbrinar ràpidament les estructures cristallines de molècules…

Féu estudis importants sobre productes alimentaris i d’altres d’ús corrent, especialment la llet, el formatge i els seus components

Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid

Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels…

Professor a la Universitat de Yale, els seus treballs amb l’enzim ribonucleasa P mostraren que l’ARN també pot actuar com a catalitzador Juntament amb T Cech rebé el premi Nobel de química l’any 1989

Estudià al Massachusetts Institute of Technology, on es graduà el 1927 Treballà, fins el 1969, als laboratoris de Du Pont de Nemours Conjuntament amb DJCram i JMLehn rebé el premi Nobel de química del 1987 pel desenvolupament de l’estudi dels mecanismes de reconeixement molecular síntesi de molècules capaces de seleccionar les molècules amb què formen complexos, base de la denominada química supramolecular

Emigrà als Estats Units, on començà investigant sobre materials fotogràfics Inventà el paper Velox En vendre's els drets de l’invent per una quantiosa suma establí un laboratori en el qual aconseguí de sintetitzar el primer plàstic conegut, la baquelita nom en honor d’ell, que estimulà en alt grau la química orgànica en un nou camp

Estudià a la Universitat de Califòrnia i el 1949 passà al Rockefeller Institute for Medical Research Li fou concedit el premi Nobel de química del 1984 pels seus treballs fonamentals en el camp de la síntesi de pèptids

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über…

Graduat en física per la Universitat de Munic 1963 i doctorat per l’Institut Max Planck de Munic 1970 Després de diverses estades al California Institute of Technology, la Universitat de Cornell, l’Institut Max Planck i la Universitat de Cambridge, del 1975 al 1985 ocupà la plaça d’investigador principal al departament de sanitat de l’estat de Nova York Posteriorment ha fet recerca a les universitats d’Albany Nova York i Cambridge, a l’Institut Max Planck de Heidelberg, al Howard Hughes Medical Institute i a la Universitat de Columbia Els anys vuitanta desenvolupà tècniques de millora del…