Resultats de la cerca

Fou descobert el 1942, a la Universitat de Harvard, per Louis FFieser i els seus collaboradors És emprat en la càrrega d’explosius incendiaris bomba de napalm Els seus efectes són deguts a la calor produïda per la seva combustió, que ocasiona greus cremades, i a l’acció metzinosa del monòxid de carboni

Consisteix en un pont de Wheatstone les quatre resistències del qual són travessades per un corrent constant que hi provoca un cert escalfament Dues d’aquestes resistències una de cada branca respecte del galvanòmetre són submergides en sengles gasos l’una en el gas patró i l’altra en el gas a analitzar Les diferències de conductivitat tèrmica entre els dos gasos determinen escalfaments diferents de les resistències per consegüent el seu valor òhmic és diferent i s’ocasiona un desequilibri del pont, que mesura el galvanòmetre És emprat en l’anàlisi de gasos industrials i en la cromatografia…

Hom pot efectuar aquesta operació per evaporació o per fixació de l’aigua sobre dessecants, que són productes més àvids de la humitat que no el producte que hom desseca, o bé que tots dos sitemes alhora A vegades cal fer simultàniament el buit per evitar un augment indegut de la temperatura La dessecació de líquids que no poden ésser escalfats té lloc, sovint, posant-los en contacte amb substàncies dessecants insolubles, que fixen l’aigua combinant-s’hi químicament, com ara el sulfat sòdic anhidre i el clorur càlcic sec Si es tracta de gasos, hom el fa passar a través de substàncies d’aquesta…

Aquest procés fou introduït per ESolvay l’any 1861 i és basat en la descomposició de l’equació anterior en les següents reaccions Les reaccions 1 i 2 ocorren concomitantment el pas per una solució de clorur sòdic de diòxid de carboni provinent de les reaccions 3 i 5 i d’amoníac provinent de la reacció 4 ocasiona la precipitació del bicarbonat sòdic, que hom pot separar per filtració La solució residual de clorur amònic pot ésser emprada per a reciclar l’amoníac i obtenir així clorur càlcic, d’acord amb el procés 4 , o bé, mitjançant evaporació, per a la manufactura del clorur…

És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…

És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…

Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…