Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Carl Djerassi

Carl Djerassi
© Stanford University
Química
Químic i novel·lista nord-americà d'origen austríac.
E1939 arribà als Estats Units fugint de la persecució nazi als jueus i el 1945 es doctorà en química orgànica a la Universitat de Wisconsin-Madison És considerat el pare de la píndola anticonceptiva, que desenvolupà el 1951 en collaboració amb el mexicà Luis Miramontes i el mexicà d'origen búlgar George Rosengkranz a partir del descobriment de la progestina-19-norestistorena, un component que neutralitza la progesterona generada pel cos de la dona i que regula el cicle menstrual També descobrí el primer antihistamínic Entre el 1949 i el 1959 presidí el laboratoris Syntex a Mèxic, i des d'…
Jean-Pierre Sauvage

Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg
Química
Químic francès.
Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la…
Alfred Bernhard Nobel
Alfred Bernhard Nobel
© Fototeca.cat
Química
Químic i industrial suec.
Després d’un llarg període d’estudis als EUA, s’ocupà de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken Els procediments que ell adoptà per a millorar el rendiment i la seguretat de la nitroglicerina el portaren al descobriment de la dinamita 1866 i de la gelatina 1875, i més tard al de la pólvora sense fum o pólvora balística 1888 També patentà procediments de la seva invenció per a la destillació contínua del petroli, un fre automàtic i calderes inexplotables Enriquit per la venda de les patents dels…
Kenichi Fukui
Física
Química
Químic-físic japonès.
Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules
Emil Fischer
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über Kohlenhydrate und…
Marcelin Pierre-Eugène Berthelot
Química
Químic francès.
Fou professor de química orgànica al Collège de France 1861-1907 i a la facultat de farmàcia de París 1859-61 Elegit senador vitalici el 1881, fou ministre d’instrucció pública 1886-87 i d’afers estrangers 1895-96 Treballà en gairebé totes les branques de la química i, en algunes, hi féu aportacions fonamentals Obtingué l’esterificació de la glicerina, cosa que hom pot considerar un dels primers assaigs fets per sintetitzar productes naturals Reeixí en la síntesi de diversos alcohols i de l’acetilè, i, a partir d’aquest darrer, en la d’una sèrie de productes naturals, i contribuí així a…
César Milstein
Química
Químic britànic d’origen argentí.
Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips
William Ramsay
Química
Químic escocès.
Fou professor a Bristol i Londres Estudià els gasos inerts de l’atmosfera, donà una explicació del moviment brownià, descobrí l’heli 1894 amb l’ajuda de PTCleve, l’argó juntament amb Rayleigh 1895, i els altres gasos inerts juntament amb Travers Treballà també amb Soddy en la desintegració del radi 1904 Publicà, entre altres obres, The Gases of the Atmosphere 1896 i Modern Chemistry 1900 El 1904 rebé el premi Nobel de química
Arthur Harden
Química
Químic anglès.
Es doctorà a la Universitat d’Erlangen i fou cap del departament de bioquímica de l’institut Lister i professor de bioquímica a la Universitat de Londres Demostrà que la zimasa es compon de dues fraccions, una de termolàbil, la proteïna, i una altrs de termoestable, el coenzim Conjuntament amb Euler-Chelpin, el 1929 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre la fermentació alcohòlica
Thomas Martin Lowry
Química
Químic anglès.
Fou assistent de HEArmstrong i professor de química física a la Universitat de Cambridge Treballà en l’estudi del poder rotatori, de la polarimetria i dels canvis isomèrics reversibles És autor d' Optical Rotary Power 1935