Resultats de la cerca

És emprat com a deshidratant També rep el nom d’àcid sulfúric fumant

La forma α, de més gran estabilitat, basa la seva estructura en cadenes entrecreuades de tetràedes de SO 4 units mitjançant dos àtoms d’oxigen, presenta consistència fibrosa, es fon a 16,83°C i bull a 44,8°C És fortament corrosiu i es combina amb l’aigua amb formació d’àcid sulfúric i gran alliberament d’energia SO 3 +H 2 O →H 2 SO 4 +21,3 kcal/mol És soluble en l’àcid sulfúric òleum Hom l’obtè, generalment in situ , per oxidació del diòxid de sofre catalitzada per òxids de nitrogen mètode de les cambres de plom o per esponja de platí o pentòxid de vanadi V 2 O 5 mètode de contacte El…

Es presenta en forma de cristalls blancs grisencs, solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 288°C Hom l’obté per sulfonació amb òleum de l’anilina a 180°C A causa de la presència d’un grup fortament àcid en la molècula, l’àcid sulfanílic forma sals internes zwitterió Té aplicació en la síntesi de colorants i en la preparació de les seves amides N -substituïdes, les quals constitueixen l’important grup de fàrmacs anomenats sulfamides

Els mètodes més generals de sulfonació són basats en l’acció de l’àcid sulfúric concentrat, l’òleum o altres reactius que contenen triòxid de sofre en forma làbil, o triòxid de sofre pur, sobre l’enllaç carboni-hidrogen d’un compost orgànic La sulfonació també pot ésser efectuada mitjançant la reacció de Strecker, que implica l’acció d’un sulfit alcalí sobre un halogenur d’alquil, d’acord amb l’esquema CH 3 I+Na 2 SO 3 →CH 3 SO 3 Na+NaI Els composts aromàtics se sulfonen més fàcilment que no pas les olefines, i aquestes ho fan més fàcilment que no pas les parafines Des d’un punt de vista…

Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…

L’àcid sulfúric pur és un líquid incolor, viscós, fortament corrosiu, que es congela a 10,4°C i té una densitat d’1,84 g/cm 3 Bull, en forma d’un azeotrop del 98,3% de riquesa, a 338°C després d’alliberar una petita quantitat de SO 3 És soluble en l’aigua en totes les proporcions, i el procés de dissolució va acompanyat d’un gran despreniment de calor Forma quatre hidrats definits monohidrat de punt de fusió 8,62°C, dihidrat de punt de fusió -38,9°C, hexahidrat de punt de fusió -38,0°C i octahidrat de punt de fusió -62,0°C L’àcid sulfúric comercial del 98% de riquesa es fon a 3°C Hom obté…

És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…