Resultats de la cerca

Tenen una importància especial els dels alcaloides morfínics narcotina, narceïna, morfina, etc Els meconats són la forma natural amb què es presenten els alcaloides de l’opi

El 1804 descobrí la morfina com a constituent principal de l’opi Estudià també les bases orgàniques les quals, segons provà, contenen nitrogen i els alcaloides El 1820 descobrí l’àcid sulfurós

Estudià amb Berzelius a Estocolm el 1842 Descobrí la piridina, la lutidina i la collidina Féu un estudi detallat de la codeïna i d’altres constituents de l’opi, i de l’antracè

Fou aïllada de l’opi el 1832, i n'hi ha a les arrels d’algunes ranunculàcies, com Hydrastis canadensis Forma cristalls de tast amargant que es fonen entre 102°C i 103°C És soluble en els dissolvents orgànics

És una substància blanca, cristallina, sense cap interès farmacèutic

Es presenta en cristalls blancs, solubles en aigua i alcohol per acció de la calor perd una molècula o més de CO 2 i es transforma en l’anomenat àcid comènic

És un sòlid cristallí òpticament inactiu que es fon a 147°C, soluble en cloroform, acetona i alcohol calent, i insoluble en l’aigua És altament tòxic És emprada en medicina com a antiespasmòdic musculotròpic i com a vasodilatador en el tractament de les trombosis

És un sòlid cristallí òpticament actiu α 1 5 D =-218,6° en etanol, soluble en cloroform i etanol i insoluble en aigua, que es fon a 193°C i forma un hidroclorur monohidratat cristallí, soluble en aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta un efecte narcòtic, però no és emprat a causa de la seva extrema toxicitat No obstant això, alguns dels seus derivats hexacíclics manifesten una toxicitat més baixa i tenen aplicació com a analgèsics

Les sals són emprades en farmàcia com a antitussígenes, hipnòtiques, antiespasmòdiques i analgèsiques