Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
neptuni
Química
Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.
És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El…
gal·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIIA de la taula periòdica, de valències 3, 2 i 1, de nombre atòmic 31 i de pes atòmic 69,735; es fon a 29,8°C, bull a 2.403°C i la seva estructura electrònica és [Ar]3d10 4s2 4p1; hom en coneix dos isòtops: 69Ga (61,5%) i 71Ga (38,5%).
Fou identificat el 1875 per Lecoq de Boisbaudran estudiant-ne l’espectre El galli es dona en forma de traces en minerals de ferro, alumini i manganès Hom l’obté com a subproducte de l’obtenció d’altres minerals, sobretot dels residus de la fusió del zinc, i del tractament de la bauxita, per a obtenir alumini El galli metàllic sòlid és de color gris blavós i cristallitza en el sistema ortoròmbic el galli líquid s’assembla al mercuri i presenta una superfície especular Químicament és molt semblant a l’alumini el seu ió és amfòter, però feblement més àcid que l’alumini A l’aire és…
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…