Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
piperonal
Química
Aldehid aromàtic bicíclic, d’olor agradable de flors, particularment d’heliotropi.
És un sòlid cristallí blanc que presenta fotocromisme, es fon a 37°C i bull a 263°C És soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per oxidació de l’isosafrole És emprat en medicina i en perfumeria, com a aromatitzant i en la composició de bronzejadors
carborúndum
Química
Abrasiu artificial constituït per carbur de silici, que hom fabrica fonent una barreja de coc polvoritzat i sorra silícica a 2 000°C en un forn elèctric.
Té una duresa entre 9 i 10 en l’escala de Mohs És emprat particularment per als metalls més durs, com és ara les eines de carbur de tungstè
cromona
Química
Cadascun dels derivats estructurals de la 1,4-benzopirona (cromona).
Hom troba les cromones àmpliament distribuïdes en les plantes, en especial com a pigments de les fulles i de les flors, particularment en forma de flavones 2-fenilcromones, com la quercetina
cotrimoxazole
Farmàcia
Química
Associació antibacteriana d’ampli espectre d’acció formada per sulfametoxazole i trimetoprim en la proporció fixa 1:5.
Ambdós components presenten el mateix temps de vida mitjana i llur velocitat d’eliminació és similar El seu mecanisme d’acció es basa en un blocatge seqüencial de la via de formació de l’àcid tetrahidrofòlic Introduït en terapèutica l’any 1968, és emprat en el tractament d’infeccions, particularment en les urinàries
adflex
Química
Nom comercial registrat del polipropilè tou, produït per la firma Montell, dels EUA.
Presenta com a característiques principals un mòdul elàstic particularment baix 80 Mpa i una duresa de 90 Shore A, cosa que en fa un material no excessivament tou És usat en tota mena d’objectes antilliscants que hagin d’ésser tous al tacte, com ara mànecs de ganivet, caixes d’eines, fundes d’ulleres, etc Mesclat sobretot amb altres resines de polipropilè, esdevé més dur i serveix aleshores per a fabricar carpetes, teles protectores, botes d’esquí, etc
carbanió
Química
Anió orgànic en què la càrrega negativa és localitzada en un àtom de carboni.
Els carbanions són espècies químiques d’existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions Són reactius nucleòfils , l’estabilitat relativa dels quals depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contenen, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del solvent en què és duta a terme la reacció Moltes reaccions de substitució electròfila que són catalitzades per bases tenen carbanions com a intermediaris, atès que els reactius bàsics n'afavoreixen la…
Enric Casassas i Simó
Química
Químic.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans,…
di-
Química
Prefix que significa dos cops, doble, especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts inorgànics, particularment dels composts formats exclusivament per elements no metàl·lics.
Indica doble proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, diòxid de nitrogen
anell
Química
Cadena tancada d’àtoms.
Els anells, anomenats també cicles , poden ésser formats per un nombre illimitat d’àtoms amb un mínim de 3 En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element composts homicíclics o de més d’un element composts heterocíclics i poden ésser situats tots en un mateix pla cas dels composts orgànics aromàtics o en plans diferents cas, per exemple, del ciclohexà Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense obrir-se i…
atropina

Atropina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide tòxic.
Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…