Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
carbonitruració
Química
Cementació dels metalls ferrosos amb carboni i nitrogen.
Hom porta a terme aquest tractament en una atmosfera de monòxid de carboni, amoníac i hidrocarburs generalment propà i butà a alta temperatura 700-875°C L’alta duresa obtinguda en la capa superficial de l’ordre de 950-1 050 xifres Vickers amb una penetració de 0,7-0,8 mm és causada per l’acció conjunta de la nitruració i per la formació d’austenita Els acers carbonitrurats són emprats per a engranatges, cargols sens fi, arbres de lleves, etc
absorció
Química
Penetració d’una substància en el si d’una altra al nivell molecular, amb formació d’una solució, d’un complex d’inclusió o d’una veritable combinació química.
El cas més freqüent és el de l’absorció d’un gas o vapor per un líquid per exemple, de l’amoníac per l’aigua La substància absorbida es distribueix homogèniament, per difusió, en tota la massa de l’absorbent, i això distingeix l’absorció de l’adsorció i de l’oclusió Amb tot, hom sol anomenar també absorció l’oclusió dels gasos pels sòlids
adhesió
Angle de contacte ϑ en l’adhesió entre sòlid i líquid
© fototeca.cat
Química
Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…