Resultats de la cerca

L’objectiu de la perforació és de travessar les capes del sòl que separen la superfície dels jaciments cercats, sia d’aigua, gas o petroli Hom distingeix la perforació realitzada en terra perforació terrestre de la feta en mar perforació marina o perforació ‘off-shore' Pel que fa a la perforació terrestre, cal assenyalar diversos mètodes la perforació amb sonda de percussió , emprada en pous de poca profunditat, consisteix a desagregar la roca deixant-hi caure al damunt amb ritme repetit, un cisell…

A mesura que avança la perforació, el pou és revestit de tubs d’acer de diferents diàmetres, generalment entre 70 i 10 mm i més petits a mesura que augmenta la profunditat, i de gruixos diferents, de manera que cada tub és fixat per sengles boixes als dos tubs que són en contacte amb ell Malgrat que en alguns pous el petroli brolla espontàniament, cal generalment equipar el pou amb elements d’extracció, generalment bombes especials, un cop trobat el jaciment i fixat el recobriment d’acer mitjançant ciment tirat entre els tubs i les parets del pou perforat Per a l’extracció del…

Hom el troba també natiu baritina És emprat com a pigment blanc fix , i per a millorar els llots de perforació petrolífera i la fluïdesa de la massa fosa de vidre Ingerit suspès en aigua, és emprat en radioscòpia per a fer visibles les diferents parts del tracte gastrointestinal

Les algues són tractades amb carbonat sòdic i de la solució obtinguda hom precipita amb àcid sulfúric l’àcid algínic brut, el qual pot ésser redissolt en sosa o en amoníac per a obtenir alginats per evaporació L’algina és un colloide hidrofílic molt utilitzat com a espessidor, emulsionant, estabilitzant, humectant i agent de suspensió Les seves principals aplicacions són l’obtenció d’àcid algínic i d’alginats purs la fabricació de fibres i d’aprestos i d’empeses tèxtils el tractament d’aigües de calderes i de fangs de perforació l’emulsió d’olis minerals com a aglomerant i adhesiu

Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…