Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
accelerant
Construcció i obres públiques
Química
Producte que accelera la presa i l’enduriment (desenvolupament de la resistència mecànica) del ciment i del formigó.
Diverses sals inorgàniques actuen con a accelerants, però la més correntment utilitzada és el clorur de calci A dosi òptima redueix d’uns dos terços el temps de presa i millora les resistències a la tracció i a la compressió Té, però, altres efectes, alguns dels quals són perjudicials per a certes aplicacions, la qual cosa fa que no sempre pugui ésser utilitzat
cromatògraf de gasos

Esquema d’un cromatògraf de gasos: 1, bombona de gas portador; 2, vàlvula reductora; 3, vàlvula de regulació fina; 4, cabalímetre; 5, vàlvula de presa de mostra; 6, vàlvula antiretorn; 7, punt d’injecció de la mostra; 8, calibrador del flux de referència; 9, columna; 10, filaments de mesura; 11, filaments de referència; 12, col·lector escalfat; 13, sortida del flux de referència
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i líquids volàtils.
Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra
potencial d’elèctrode

Potencial d’elèctrode
©
Química
Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans
alita
Química
Principal constituent microgràfic dels clinkers de ciment pòrtland artificial, que té un paper molt important en la presa.
Forma cristalls de poca birefringència, consistents, essencialment, en silicat tricàlcic
analitzador
Química
Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…
ciment
Química
Material pulverulent que, mesclat amb un líquid, esdevé adhesiu i capaç d’unir fragments o masses sòlides.
Denominació i tipus de ciments De manera més restringida, hom aplica aquesta denominació als ciments emprats en construcció, o ciments calcaris Aquests són materials en pols, constituïts fonamentalment per composts de calci, els quals, amassats amb aigua, donen pastes plàstiques pasta de ciment que permeten l’adheriment adequat de pedres, rajoles, etc En la pasta de ciment es produeixen transformacions químiques entre els components del ciment i l’aigua de pastament, a conseqüència de les quals el material adquireix rigidesa i resistència mecànica creixents Aquestes transformacions són…
borbollador
Química
Flascó rentador emprat per a la presa de mostres de determinats contaminants atmosfèrics que consisteix en un recipient amb un líquid a través del qual es fa bombollejar l’aire per tal que s’absorbeixin aquests contaminants.
aigua

La molècula d’aigua
© Fototeca.cat
Química
Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O; atesos el seu paper a la natura i els seus innombrables usos, és la més important de totes les substàncies i fou considerada durant segles com un element.
Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2 → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…