Resultats de la cerca

La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…

És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…

Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell…

Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775  Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%,…

En aquest darrer cas no hi ha emissió apreciable de llum ni de calor Ja els grecs havien considerat la combustió com un procés de desintegració en el qual el combustible perd els elements ignis Per a Aristòtil, consistia en la separació del foc del cos que es cremava Aquesta interpretació durà fins l’any 1630, que Jean Rey féu notar l’augment de pes experimentat pel plom o l’estany calcinats en un vas obert L’any 1674, Mayow destrià en l’aire una matèria idònia i una altra d’impròpia per a mantenir les combustions Tot i que aquestes experiències assenyalaren el camí cap a una correcta…

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…

L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal,…

A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…

Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…