Resultats de la cerca

A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…

Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’…

Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…

Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el zirconi La part…

Propietats del cadmi Fou descobert el 1817 per Friedrich Strohmeyer L’element natural és constituït per 10 núclids, amb nombre de massa entre 104 i 118 A causa de la seva reactivitat, no es troba natiu a l’escorça terrestre, on, amb un 0,000015%, ocupa el lloc 66 en ordre d’abundància Hom li coneix dues espècies mineralògiques pures, la greenockita sulfur, i l’otavita carbonat, ambdues sense importància comercial Hom troba tot el cadmi de què pot disposar la indústria impurificant les menes de zinc i algunes de plom zíncic o de coure La separació del cadmi durant el tractament d’aquests…

Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2 , la braunita Mn 2 O 3 i…

Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…

Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…