Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
al·lilamina
Química
Líquid miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, de forta olor amoniacal, esternutatori i lacrimogen, que bull a 55-58°C i és utilitzat com a intermediari en la indústria farmacèutica.
Friedrich Karl Rudolf Bergius
Química
Químic alemany.
S'especialitzà en l’estudi de les aplicacions de les altes pressions a les reaccions químiques, la qual cosa l’induí a idear dos processos d’extraordinària importància, puix que permeteren a la indústria alemanya d’obtenir en temps de guerra hidrocarburs líquids procés de Bergius i substàncies alimentàries procés de Bergius-Willstätter L’any 1931 li fou atorgat el premi Nobel de química, que compartí amb Karl Bosch
caustificació
Química
Transformació d’una solució aquosa de carbonat alcalí en una de l’hidròxid corresponent per l’acció de la calç viva.
Prop de la meitat de la producció mundial de sosa càustica és obtinguda per aquest mètode
Miquel Àngel Pericàs i Brondó
Química
Enginyer químic.
Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i…
alquinil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur acetilènic.
Llur nomenclatura sistemàtica segueix les regles de la dels grups alquil , però en el nom de l’alquí corresponent el sufix -í és substituït pel sufix -inil i la posició del triple enllaç s’indica mitjançant un nombre prop-2-inil HC=CCH 2 -
enriquiment

Columna de difusió gasosa per a l' enriquiment de l’urani: les molècules de gas amb l’isòtop 235, més lleugeres, travessen més ràpidament el disufsor; repetint moltes vegades l’operació, es forma un flux cada vegada més ric en urani 235
© Fototeca.cat
Física
Química
Procés per mitjà del qual hom incrementa la proporció amb què es presenta un component d’una mescla, en detriment dels altres.
L' enriquiment de l’urani té per objecte augmentar la proporció d’urani-325 el material fissible que hi ha en una mostra d’urani natural, en què es barreja aquest isòtop amb el d’urani-328 Els prosessos d’enriquiment, siguin per difusió gasosa o per centrifugació , aconsegueixen que la proporció de l’U-235 passi del 0,72% a prop del 3%
bioetanol
Química
Tecnologia
Etanol d’origen biològic que s’utilitza com a biocombustible barrejat amb gasolina en un determinat percentatge.
S'obté de fonts riques en midó blat de moro, patates, sucres canya de sucre, remolatxa o cellulosa fusta, residus agrícoles, entre d’altres Els principals productors són els EUA i el Brasil amb prop d’un terç de la producció mundial cadascun, la Xina, l’Índia, França i Alemanya La fabricació de bioetanol genera un gran debat social, perquè exigeix grans extensions de monocultius, a més de produir CO 2 durant la combustió
àcid bòric
Química
Àcid que es presenta en forma de cristalls transparents o pólvores blanques de tacte untuós que es fonen prop dels 160°C.
Per escalfament es deshidrata successivament i dóna, a 105°C, àcid metabòric HBO₂, i a 140-160°C àcid pirobòric H₂B₄O₇, que després passa a triòxid B₂O₃ Soluble en alcohol, glicerina i aigua, en solució actua com a àcid fluix, i dóna l’ió BOH₄ - És emprat en la fabricació de vidres resistents a la calor, d’esmalts per a porcellana, en composicions anticombustibles, en pintures, com a enduridor de l’acer i en la indústria dels cosmètics en medicina és emprat com a antisèptic suau i astringent L’àcid bòric forma part d’una diversitat de banys fotogràfics per tal d’augmentar-ne el grau d’…
Àngel Messeguer i Peypoch
Química
Químic.
Es doctorà en química orgànica per la Universitat de Barcelona 1974 i féu estudis postdoctorals a Geneva Estats Units basats en la síntesi d’inhibidors de l’hormona juvenil d’insectes 1978-79 Des del 1991 és professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques, on ha desenvolupat diversos càrrecs, entre els quals el de director de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals 2005-08 Des del 2008, és director de l’Institut de Química Avançada de Catalunya Ha estat director i coordinador de nombrosos projectes de recerca, alguns finançats per companyies farmacèutiques…
matràs de Kitasato

Matràs de Kitasato
Química
Matràs de forma cònica, de fons pla, de parets gruixudes, amb una tubuladura lateral, prop del coll, on hom connecta una línia de buit.
És emprat, principalment, per a recollir el filtrat en una filtració amb succió