Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
blau de Prússia
Química
Nom genèric dels composts de color blau resultants de la reacció del ferrocianur de potassi amb l’ió Fe(III), que difereixen en llur estructura, propietats i grau d’hidratació segons el procediment de preparació.
Hom sol representar-los per la fórmula Fe 4 FeCN 6 3 , bé que llur estructura correspon pròpiament a la d’un supercomplex Són insolubles en aigua i àcids excepte en àcid oxàlic, fet que s’aprofita en la fabricació de tintes Són emprats a bastament com a pigments i en el paper heliogràfic
blau de la roba
Química
Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca, per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
Preparada abans amb midó i blau de Prússia o d’ultramar, ho és actualment amb colorants sintètics derivats de l’indi
supercomplex
Química
Complex polinuclear d’estructura cristal·lina tridimensional indefinida, en el qual cadascun dels lligands és coordinat a dos ions metàl·lics, que ocupen els vèrtexs alternats del reticle.
Aquests dos ions poden ésser del mateix element químic, ambdós en el mateix estat d’oxidació com en el ferricianur fèrric o verd de Berlín o en estats d’oxidació formalment diferents com en el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, o ésser d’elements diferents com en els ferrocianurs de coure o de zinc L’estructura generalment és aniònica, i conté cations alcalins en alguns del intersticis del reticle cristallí
ferrocianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’acció hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4 -
.
Hom obté els ferrocianurs tractant una sal de ferroII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció FeCl 2 + 6KCN →2KCl + K 4 FeCN 6 Tractant un ferrocianur soluble amb Fe 3 + hom obté el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, segons la reacció 4Fe 3 + + 3FeCN 6 4 - →Fe 4 FeCN 6 3 ⇒ L’anàlisi estructural amb raigs X ha permès d’establir que l’ió ferrocianur es compon d’un àtom de ferro envoltat de 6 grups CN - disposats als vèrtexs d’un octàedre regular, del qual l’àtom de Fe ocupa el centre
pigment
Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
blau de Turnbull
Química
Varietat de blau de Prússia formada per la mescla de ferrocianur de potassi i de citrat de ferro reduït per l’acció de la llum.