Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dessulfuració
Química
Extracció del sofre i dels seus composts (àcid sulfhídric, sulfurs orgànics) continguts en el gas natural i els derivats del petroli.
La dessulfuració esdevé imprescindible a causa de la pudor i les propietats corrosives dels composts sulfurats El tractament amb amines permet de retenir l’àcid sulfhídric del gas natural i de recuperar, així, el sofre D’altra banda, hom porta a terme la dessulfuració del petroli i dels seus derivats, a les refineries, per procediments catalítics i aconsegueix, al mateix temps, d’augmentar l’índex d’octà de la gasolina
diborà
Química
Hidrur de bor de la sèrie dels borans que, com ells, presenta un dèficit d’electrons en l’estructura.
Hom admet que aquest compost disposa de 12 electrons de valència, quantitat suficient per a unir els sis hidrògens als àtoms de bor per enllaços covalents normals, no restant, però, cap electró per a l’enllaç bor-bor Per tal d’explicar aquest fet, el diborà ha estat molt estudiat La interpretació de les dades experimentals, sobretot espectroscòpiques, permet de suposar que el diborà presenta una estructura amb ponts d’hidrogen en la qual dos grups BHS22 són coplanaris i els dos hidrògens restants van disposats al mig, simètricament per sobre i per sota del pla Des del punt de vista de la…
olor
Biologia
Química
Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
cacodil
Química
Denominació no sistemàtica del radical univalent —As(CH 3
) 2
, del qual hom coneix diversos derivats, com l’òxid, el clorur, el sulfur, el cianur, etc, caracteritzats tots per llur pudor, insuportable.
líquid de Cadet
Química
Líquid d’una pudor revulsiva que hom obté per destil·lació en escalfar triòxid d’arsènic amb un acetat alcalí; també és anomenat líquid arsenical fumant, el principal constituent del qual és l’òxid de cacodil.
Fou descobert per Louis-Claude Cadet de Gassicourt París 1731-1799, director de treballs químics de la manufactura de porcellanes de Sèvres
prova de la carbilamina
Química
Mètode de reconeixement d’una amina primària (R-Nh2) basat en la pudor característica que es desprèn quan hom l’escalfa amb hidròxid de sodi i cloroform per tal de transformar-la en isocianur o carbilamina (R-N̈=C:).
Segons la reacció