Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
quinolina
fototeca.cat
©
Química
Base heterocíclica nitrogenada, que és un líquid incolor, que s’enfosqueix lentament per acció de l’aire i la llum, d’olor característica, poc soluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics habituals, que es congela a -15°C, bull a 238°C i té una densitat de 1,093.
Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és també emprada…
reacció de Rosenmund
Química
Reacció, introduïda l’any 1918, que permet la reducció de clorurs d’àcid a aldehids mitjançant la hidrogenòlisi de l’enllaç carboni-clor.
Hom la porta a terme fent passar un corrent d’hidrogen pel si d’una dissolució del clorur d’àcid en un solvent apolar escalfat a reflux en presència d’un catalitzador de Lindlar palladi sobre sulfat de bari al 5%, parcialment emmetzinat amb sofre o quinolina
antiozonant
Química
Dit de les substàncies utilitzades per a reduir o evitar l’enèrgica acció oxidant de l’ozó.
Els antiozonants són emprats, sobretot, per a protegir el cautxú, natural o sintètic, i consisteixen en ceres de petroli microcristallines o amorfes, que actuen físicament interposant una pellícula protectora, en amines secundàries aromàtiques tals com la N, N 1 -difenil-ρ-fenilendiamina o la quinolina, i en derivats furànics
quinaldina
Química
Base heterocíclica nitrogenada, de caràcter aromàtic, derivada de la quinolina
.
És un líquid incolor, d’olor característica, que s’enfosqueix en l’aire És soluble en alcohol i en èter i poc soluble en l’aigua, i bull a 248°C S'obté per destillació del quitrà de carbó o per calefacció en medi àcid d’anilina amb paraldehid És emprada en la manufactura de colorants, productes farmacèutics i com a intermediari de síntesi en general
quitrà
Química
Cadascun dels diversos materials bituminosos, de color fosc, líquids o semilíquids a temperatura ambient i de composició variable, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó, la fusta, la torba i altres materials vegetals o carbonacis.
El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…
síntesi de Skraup
Química
Procediment sintètic introduït l’any 1880, que permet la preparació de la quinolina i dels seus derivats substituïts en l’anell carbocíclic.
Hom la duu a terme escalfant una mescla d’anilina, o de qualsevol amina aromàtica primària que tingui hidrogen en posició orto, amb nitrobenzè, glicerol i àcid sulfúric Transcorre amb formació d’acroleïna, formació d’una de les bases de Schiff, ciclació amb deshidratació i posterior aromatització Generalment té bons rendiments