Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
raigs actínics
Química
Radiacions electromagnètiques actíniques.
Atès que la manifestacó més corrent d’actinisme és l’efecte porduït sobre les emulsions fotogràfiques, el terme és aplicat, en sentit més estricte, solament a les radiacions electromagnètiques fotogràficament actives A més de la llum visible inclou, doncs, les radiacions ultraviolades i infraroges, els raig X i els raigs gamma
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
sulfur de cadmi
Química
Pólvores cristal·lines d’un color entre groc verdós i taronja, solubles en àcids i en amoníac.
Els cristalls de sulfur de cadmi, crescuts en fase de vapor, poden ésser emprats en la construcció de cèllules fotovoltaiques per a obtenir energia elèctrica a partir de radiacions solars És el constituent principal del pigment anomenat groc de cadmi
activació
Química
Excitació d’una molècula que incrementa la seva energia fins al nivell en què esdevé químicament reactiva o emet radiació electromagnètica.
La manera més freqüent de produir aquesta excitació és l' activació tèrmica L’elevació de temperatura augmenta d’acord amb la funció de distribució la proporció de molècules amb energies de translació elevades, que poden reaccionar per efecte d’una collisió amb un altre reactant, o en les quals els moviments intramoleculars assoleixen una amplitud suficient per a donar lloc a una reorganització interna L’activació pot també produir-se ja sigui per absorció de fotons de llum visible o ultraviolada, ja sigui per efecte de les radiacions emeses per les substàncies radioactives o…
Aziz Sancar

Aziz Sancar
© The University of Texas at Dallas
Química
Químic turc de nacionalitat turca i nord-americana.
Graduat en medicina per la Universitat d'Istanbul 1969, des del 1973 resideix als Estats Units, on el 1977 es graduà en biologia molecular per la Universitat de Dallas El 1982 s'incorporà a la Universitat de Carolina del Nord, de la qual és professor titular de bioquímica i biofísica des del 1988 El 1984 rebé el Presidential Young Investigator Award al millor investigador jove El 2015 fou distingit amb el premi Nobel de química, compartit amb Tomas Lindahl i Paul Modrich , per les descobertes sobre els mecanismes de reparació de l' ADN , en el seu cas sobre la detecció de dímers de timines…
franci
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
El nombre atòmic és 87 És el més pesant i el més actiu dels metalls alcalins, i el seu núclid estable, que hom suposa present en els minerals del cesi, de la pollucita i de la lepidolita, encara no ha estat descobert tanmateix, Perey descobrí 1939 el núclid radioactiu 223, que té un període de 21 min i emet radiacions β, en la sèrie de descomposició radioactiva de l’actini El nom de franci, proposat pel descobridor, designa, doncs, el núclid 223 hom també en coneix el núclid 221, que es forma en la sèrie del neptuni, i els núclids 212, 218, 219, 220 i 222, tots radioactius Atesa…
isòtop
Física
Química
Cadascun dels àtoms d’un mateix element químic els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.
L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals Fou F Soddy qui, el 1911, proposà el nom d’ isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destillació fraccionada i electròlisi Hom classifica els isòtops en estables , amb una vida mitjana de l’ordre de 3000 milions d’anys, i inestables o radioactius , que emeten radiacions i es…
difracció de raigs X
Química
Fenomen de dispersió dels raigs X per la matèria que és acompanyat de variació en la seva intensitat, segons la direcció, a causa dels efectes d’interferència.
La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’interferència entre les…
agent d’absorció
Química
Substància absorbent de les radiacions ultraviolades que hom afegeix a un producte, sigui per donar-li propietats protectores contra les esmentades radiacions (com és el cas dels productes antisolars), sigui per protegir-lo de la degradació fotoquímica que aquestes radiacions provoquen (cas, per exemple, dels materials plàstics).
Els agents d’absorció emprats de manera més corrent són derivats de la benzofenona, de l’àcid salicílic, de l’acrilonitril o del benzotriazole
criptó

Propietats físiques del criptó
Química
Element gasós inodor, incolor i monoatòmic, que pertany al grup dels gasos nobles (o rars) de la taula periòdica.
El seu nom ve del mot grec κρψπτός, que significa ‘amagat’ Es dona a l’atmosfera en una proporció molt baixa 1 cm 3 /m 3 , i no ha estat identificat ni al Sol ni als estels Fou descobert per William Ramsay i Morris William Travers el 1898 Hom l’obté per destillació fraccionada dels residus d’evaporació de l’aire líquid És de reduïda activitat química a causa dels vuit electrons que posseeix en el darrer nivell i de l’elevat primer potencial d’ionització 14 aV Ultra el clatrat de criptó, hidrat sòlid Kr5,75 H 2 O que hom obté comprimint el gas entre la xarxa de molècules de l’aigua, en són…