Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
derivar
Química
Obtenir (una substància) d’una altra per substitució real o teòrica.
hidrofluorocarbur
Química
Compost format per hidrogen, fluor i carboni.
No perjudica l’ ozonosfera perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real 1987 com a substitut del clorofluorocarbur CFC i l’hidroclorofluorocarbur, però com aquests també és un potent gas d’ efecte hivernacle Per aquest motiu, en una versió revisada, l’any 2016 el Protocol de Mont-real n’impulsà la substitució gradual per altres compostos
covolum
Física
Química
Factor b
de l’equació d’estat dels gasos de Van der Waals, que és constant per a cada gas considerat.
Defineix el volum real que una molècula de gas inhabilita per a ésser ocupat per qualsevol altra
Miquel Àngel Pericàs i Brondó
Química
Enginyer químic.
Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…
força iònica
Química
Mesura de la intensitat del camp elèctric degut als ions existents en una dissolució.
És expressada per la fórmula u = 1/ 2 Σ c i z 2 i , c i essent la concentració real o molalitat de cada ió i z i la seva valència
Magí Bonet i Bonfill
Química
Químic.
Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques, fou catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo 1847 i al Real Instituto Industrial, de Madrid, i d’anàlisi química a la Universitat de Madrid 1867 Fou un dels millors químics analistes de la seva època
sintó
Química
Concepte introduït per E.J.Corey l’any 1967, en la metodologia de la síntesi orgànica, per a indicar unitats estructurals, simples o complexes, que hom pot reconèixer en el si d’una estructura orgànica complexa, mitjançant un procés mental de desconnexió d’enllaços, conegut com a procés antitètic, i que a través d’operacions sintètiques, conegudes o concebibles, poden revertir en l’estructura original.
Els sintons són, en general, estructures incompletes que no responen a una realitat física, però poden ésser fàcilment relacionades amb un intermedi sintètic real El reconeixement de sintons idonis en el si d’una estructura orgànica complexa té una gran importància per a la realització amb èxit de la seva síntesi
molecularitat
Química
Nombre de molècules que intervenen en una reacció elemental.
La reacció elemental és dita unimolecular, bimolecular o trimolecular , segons que hi intervinguin una, dues o tres molècules L'ordre d’una reacció elemental homogènia és igual a la seva molecularitat, però l’ordre experimental d’una reacció real no dóna informació sobre la molecularitat de les reaccions elementals que tenen lloc
energia de ressonància
Química
Diferència entre l’energia de formació teòrica i l’energia de formació real d’un compost ressonant.
orbitals de Slater
Química
Orbitals aproximats introduïts per J.C. Slater, que permeten de disposar de funcions analítiques dels orbitals atòmics d’àtoms no hidrogenoides.
Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de normalització i ρ = r/a 0 Els orbitals de Slater…