Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
cavitand
Química
Tipus de molècules capaces d’allotjar un àtom o una altra molècula al seu si.
Poden servir per a protegir-los o bé per a realitzar reaccions selectives
operació unitària
Química
Cadascuna de les operacions bàsiques d’un procés químic.
N'existeix un nombre bastant reduït, i cada una té lloc en un element individual de l’equip per exemple, la destillació té lloc en una columna i la filtració pot realitzar-se en una premsa o bé en un filtre
caixa de guants
Física
Química
Recinte estanc utilitzat per a manipular substàncies perilloses.
Consisteix en una vitrina hermètica en una de les parets de la qual hi ha adossats uns guants en els quals l’operador introdueix les mans per tal de realitzar sense perill de contaminació tòxica o radioactiva les manipulacions que calgui
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
elèctrode d’antimoni
Química
Elèctrode per a mesures de pH de no gaire precisió, constituït simplement per una barreta d’antimoni que, recoberta espontàniament d’òxid, funciona com un elèctrode d’òxid Sb/Sb2O3
.
El potencial no és el teòric, però, per calibratge amb un elèctrode d’hidrogen, hom pot realitzar mesures satisfactòries, sobretot entre els pH 2,2 i 7,8 i en medi no reductor L’elèctrode d’antimoni ha perdut tot interès pràctic per a les mesures de pH a causa de la generalització i perfeccionament dels aparells que permeten la utilització de l’elèctrode de vidre, però és emprat per a potenciometries en solvents no aquosos
anàlisi per injecció en flux
Química
Mètode de mesura automàtica de flux continu que permet determinar de forma ràpida i eficaç l’existència de composts o elements en una mostra.
En aquest tipus d’anàlisi la mostra s’injecta en un corrent de líquid portador, al qual s’afegeixen diversos reactius Un cop han reaccionat, la mostra arriba a un detector on se'n determina la composició Entre els avantatges d’aquest mètode destaquen la possibilitat de realitzar anàlisis ràpides i repetides, la millora del temps de resposta, el menor cost, ja que les quantitats necessàries de mostra, reactius i dissolvents són menors, i la menor quantitat de temps que requereix
semiconductor amorf
Electrònica i informàtica
Física
Química
Semiconductor no cristal·lí els àtoms del qual no presenten un ordre periòdic de llarg abast tot i que a escala atòmica no estiguin completament desordenats.
La necessitat de realitzar enllaços obliga a un cert ordenament i imposa unes certes limitacions al voltant dels àtoms veïns més pròxims Aquesta ordenació a curta distància és la responsable de les propietats observades en aquests materials, com són la seva conductivitat elèctrica o el seu llindar d’absorció òptica El semiconductor amorf que presenta un interès més gran és el silici amorf que té aplicació en les cèllules solars de baix cost, utilitzades en aplicacions terrestres i en l’obtenció de pantalles planes per a comunicacions audiovisuals
mecanisme de reacció
Química
Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…
Química 2010
Química
Les aplicacions més avançades de la química s’han desplaçat els darrers anys a la nanociència, en què s’utilitzen tots els coneixements adquirits pels químics durant anys per a sintetitzar nous materials amb un control estructural de les dimensions espacials de l’ordre dels nanòmetres Una de les fites més espectaculars aconseguides el 2010 en aquesta direcció va ser la utilització de virus com a plantilles per a l’obtenció de nous catalitzadors o de nous materials per a elèctrodes de bateries Un altre dels fronts més actius de la química és l’estudi de la funció i les propietats de les…
acilació
Química
Substitució en una molècula d’un hidrogen per un grup acil RCO—.
Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una reacció de Friedel…