Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
efecte de quelat
Química
Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.
N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels…
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de…
antimoni negre
Química
Forma al·lotròpica de l’antimoni obtinguda en refredar el vapor de l’element o en oxidar SbH 3
a temperatura ordinària.
És inestable respecte a l’antimoni gris
dilució
Química
Operació mitjançant la qual hom augmenta la proporció de solvent respecte al solut d’una solució.
regla d’Abegg
Química
Regla establerta per Richard Abegg segons la qual la suma de les valències màximes positiva (respecte a l’oxigen) i negativa (respecte a l’hidrogen) d’un element és igual a 8, excepte per als metalls.
clor actiu
Química
Concentració del conjunt d’espècies clorades presents a l’aigua amb capacitat d’oxidar l’ió iodur.
La determinació del clor actiu d’una espècie clorada es basa en un criteri químic consistent a comparar la capacitat oxidant de l’espècie respecte a la del clor gas, al qual s’assigna un 100% de clor actiu
lidocaïna
Farmàcia
Química
Substància que es fon a 68-69°C, insoluble en aigua i soluble en alcohol i èter.
El seu hidroclorur es presenta en forma de cristalls que es fonen a 127-129°C Les propietats farmacològiques respecte a la permeabilitat de la membrana neuronal al sodi fan que sigui emprada en medicina com a anastèsic local i per al tractament de les arrítmies ventriculars
orbital sigma
Química
Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria cilíndrica respecte a l’eix d’enllaç.
orbital pi
Química
Tipus d’orbital molecular caracteritzat pel fet de posseir simetria binària respecte a l’eix d’enllaç.
nefelometria
Química
Mètode d’anàlisi química quantitativa basat en la mesura de la intensitat de la llum que és dispersada o reflectida per les partícules presents en una suspensió, intensitat que és funció de la concentració de l’espècie química responsable de la terbolesa, sempre que siguin constants les condicions de formació de les partícules.
La llum dispersada és mesurada en angle recte respecte a la llum incident, la qual cosa és causa de l’extrema sensibilitat del mètode La nefelometria, com la turbidimetria, és emprada per a la determinació de substàncies capaces de formar suspensions colloidals, però la nefelometria és més adequada per a l’anàlisi de traces