Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
carbocisteïna
Farmàcia
Química
Aminoàcid dicarboxílic.
Redueix la viscositat i provoca la dissolució de les secrecions del tracte respiratori En medicina és emprada com a mucolític i expectorant
pantotenat càlcic
Química
Medicina
Substància en forma de pólvores blanques, higroscòpica, inodora, amarga, soluble en l’aigua.
És termolàbil i un component del coenzim A Hom l’empra en neuritis, espasmes musculars, lupus, catarro respiratori, etc El més actiu és el derivat dextro
fluoroform
Química
Compost fluorat que hom pot considerar formalment derivat del metà.
És obtingut mitjançant la reacció CHCl 3 + HF →CHF 3 + 3HCl És emprat com a refrigerant per a baixes temperatures, irrita l’aparell respiratori i a altes concentracions actua com a narcòtic
nicotina

Nicotina
©
Química
Alcaloide del tabac, en el qual es troba en un 2-8% del seu pes en sec.
Fou extret per WPosselt i LReimann de les fulles de Nicotiana tabacum Es presenta en forma de líquid oliós, volàtil i incolor, que bull a 247°C, amb descomposició parcial és soluble en els solvents orgànics La nicotina és una de les drogues més tòxiques conegudes, comparable al cianur El contingut en nicotina del tabac de cigarret és de l’1 al 3%, segons el tipus de tabac La nicotina actua sobre el sistema nerviós central, de primer estimulant i després deprimint el centre respiratori, el centre del vòmit i la hipòfisi posterior
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…