Resultats de la cerca

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori

Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal…

Membre de la Royal Society 1922 i d’altres societats científiques, rebé diversos premis pels seus treballs Estudià els enllaços covalents i exposà la teoria electrònica de la valència

Membre de la Royal Society i professor a diverses universitats alemanyes i suïsses, féu recerques fonamentals en l’isomerisme cis-trans , les cetones i els alquils i formulà la teoria del carboni tetraèdric

Doctorat a Praga 1929, fou professor a la Universitat de Zagreb fins el 1942, que anà a Suïssa, on dugué a terme, amb LRužička , recerques en estereoquímica a l’Institut Tecnològic Federal de Zuric, el departament de química orgànica del qual dirigí en 1957-65 Les seves investigacions sobre l’estructura química i la funció orgànica d’alguns esteroides i antibiòtics tingueren una gran importància en l’elaboració de diversos medicaments antimicrobians El 1975 compartí el premi Nobel de química amb JWCornforth Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA 1961 i de la Royal Academy…

Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for…

Fill de pare d’ascendència grecoxipriota i de mare sinosingapuresa Estudià al Queens’ College de Cambridge i es doctorà en Neurociència Cognitiva al University College de Londres UCL el 2009  Fou programador i dissenyador de videojocs i expert en jocs de taula És el director executiu i cofundador de DeepMind i Isomorphic Labs, i assessor d’intelligència artificial per al govern del Regne Unit El seu treball, juntament amb  John M Jumper , en el programa d’intelligència artificial AlphaFold, desenvolupat per DeepMind, ha estat guardonat entre d’altres amb el premi Breakthrough, el Canada…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…