Resultats de la cerca

Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…

Deixeble de Butlerov, de Baeyer i de Kolbe, fou professor a Moscou, Kazan’ i Odessa Descobrí l’àcid butíric, i féu importants treballs en el camp de la química del petroli Les seves aportacions teòriques han estat valuoses, sobretot la regla que duu el seu nom

La reacció és reversible i produeix diferents derivats de la piridina i diversos subproductes Fou donada a conèixer el 1906 pel químic rus Alexei Eugenivič Čičibabin 1871-1945

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1977 per les seves aportacions a la termodinàmica, les quals el menaren a la formulació del teorema del mínim de producció d’entropia , tot fent una nova aportació a l’enfocament del segon principi de la termodinàmica Destacà també en el camp de la filosofia de la ciència Les seves investigacions són precursores del desenvolupament de la teoria del caos i dels estats de no-equilibri

Són importants els seus treballs sobre l’estructura dels hidrocarburs clorats, i és conegut pel seu assaig per al reconeixement d’halògens en composts orgànics És autor del Handbuch der organischen Chemie 1880, que, per la seva importància, és periòdicament revisat i posat al dia i que constitueix una obra bàsica de consulta en els treballs de química orgànica

Fundador de la termoquímica, fou professor de química a la Universitat de Peterburg Treballà fonamentalment en la química dels gasos i enuncià la llei que duu el seu nom

Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian

La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununtri , amb el símbol Uut L’any 2015 fou assignada la descoberta d’aquest element —que es remunta al 2004— a l’institut Riken Japó, per davant de les reclamacions de l’Institut de Recerca Nuclear JINR de Dubna Rússia, un equip nord-americà i rus que assegurava haver reportat el descobriment el 2003, com a subproducte de la formació de l’ununpenti posteriorment anomenat moscovi El nihoni és un element sintètic, resultat de la desintegració de l’element 115 moscovi, i radioactiu, l’isòtop més estable conegut del qual…

Definí el concepte de l’estructura química, el qual permeté d’arribar al concepte d’isomeria L’aplicació d’aquests principis el portà a descobrir els alcohols terciaris

En barrejar àcid cítric, bromat potàssic i sulfat de ceri, hom observa una alternança entre l’incolor i el color groc, que es va repetint regularment en el temps L’oscillació es produeix perquè el sistema es troba lluny de l’equilibri Es pot descompondre en processos senzills Si s’afegeixen reactius i es retiren productes, de forma contínua, l’oscillació es pot mantenir permanentment