Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
sòdic | sòdica
mètode de Leblanc
Química
Mètode d’obtenció de carbonat sòdic.
Per reacció d’àcid sulfúric sobre clorur sòdic hom obté sulfat sòdic aquest, escalfat amb coc i carbonat càlcic en un forn giratori, és reduït a sulfur, el qual, per reacció amb la calcita, dóna el carbonat sòdic El mètode de Leblanc, descobert el 1791, ha caigut actualment en desús
procés Solvay
Química
Procediment industrial per a la preparació del carbonat sòdic, d’acord amb la reacció global ¬2 NaCl + CaCO3 →Na2CO3 + CaCl2.
Aquest procés fou introduït per ESolvay l’any 1861 i és basat en la descomposició de l’equació anterior en les següents reaccions Les reaccions 1 i 2 ocorren concomitantment el pas per una solució de clorur sòdic de diòxid de carboni provinent de les reaccions 3 i 5 i d’amoníac provinent de la reacció 4 ocasiona la precipitació del bicarbonat sòdic, que hom pot separar per filtració La solució residual de clorur amònic pot ésser emprada per a reciclar l’amoníac i obtenir així clorur càlcic, d’acord amb el procés 4 , o bé, mitjançant evaporació, per a la manufactura…
benzopurpurina 4B

Benzopurpurina 4B
©
Química
Pólvores marronoses, solubles en aigua, hidròxid sòdic, àcid sulfúric, etanol, acetona i cellosolve
i pràcticament insolubles en els altres solvents orgànics.
És preparada a partir de la sal de diazoni derivada de la o -toluïdina i del 4-amino-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada per a tenyir cotó i raió viscós, com a reactiu analític per a detectar Al, Mg, Hg, Ag i U i com a colorant biològic
benzoatzurina G

Benzoatzurina G
©
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, en hidròxid sòdic aquós, en àcid sulfúric i en cellosolve
, poc solubles en alcohol i no gens en els altres solvents orgànics.
És obtinguda a partir de la sal de diazoni derivada de l' o -dianisidina i 4-hidroxi-1-naftalensulfonat sòdic, i és emprada com a colorant i com a reactiu analític per a detectar magnesi
poliacrilonitril
Química
Polímer de l’acrilonitril preparat principalment per polimerització del monòmer en solució aquosa saturada de sals inorgàniques (perclorat sòdic, clorur de zinc) o de líquids orgànics polars (dimetilacetamida, dimetilsulfòxid).
Presenta un pes molecular mitjà de 80 000-170 000 i és d’elevada cristallinitat És soluble en medis polars, especialment en els mateixos emprats en la seva obtenció És inestable a temperatures superiors a 200°C i s’hidrolitza en medi alcalí en calent per donar poliacrilat sòdic Hom l’empra en la fabricació e fibres tèxtils, i és conegut comercialment com a orló
benzonitril
Química
Oli incolor, d’olor d’ametlles, soluble en aigua calenta, en alcohol i en èter.
És preparat per escalfament de benzensulfonat sòdic amb cianur sòdic És molt tòxic, i hom l’empra en síntesi orgànica per a l’obtenció d’alguns preparats farmacèutics, colorants, solvents, etc
octanol
Química
Cadascun dels alcohols isòmers de fórmula C8H1 8O derivats del n-octà.
Els més importants són l’1-octanol, líquid que bull a 194,5°C, obtingut per reducció de l’àcid caprílic i emprat en perfumeria i com a antiescumejant, i el 2-octanol, líquid que bull a 180°C, obtingut per destillació del ricinoleat sòdic en presència d’un excés d’hidròxid sòdic La seva forma natural és la R - És emprat com a humectant, antiescumejant i en la manufactura de plastificants
perborat
Química
Nom que hom dóna a l’anió [B2(O2)2(OH)4]2 -, obtingut per tractament de borats amb peròxids d’hidrogen.
El perborat més important és el perborat sòdic, el qual és un sòlid que es fon a 63°C És moderadament soluble en l’aigua, i es descompon alliberant peròxid d’hidrogen, pel qual fet és emprat com a agent blanquejant Hom l’obté per reacció d’àcid bòric amb peròxid sòdic És un oxidant suau quan actua en medi alcalí És emprat també com a germicida, com a desodorant i en odontologia
assaigs per via seca
Química
Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen.
Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins i alcalinoterris, els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina