Resultats de la cerca

Consisteix en un sedàs o en uns quants muntats en uns marcs metàllics o bé de forma cilíndrica, als quals hom transmet un moviment vibratori o oscillant de rotació en el cas de garbells cilíndrics per tal de facilitar el pas del garbellat a través del sedàs i per a fer circular el rebuig cap a la sortida del garbell En el cas de sòlids de grans dimensions, hom pot substituir el sedàs per unes barres metàlliques collocades a intervals regulars, per entre les quals han de passar els trossos més petits

Dels líquids orgànics, els gasos i els sòlids sense aigua absorbida, hom sol dir que són secs, no pas anhidres

L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…

A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases

N'hi ha de dos tipus els destinats a la producció d'acetilè per reacció del carbur de calci amb aigua i els emprats en la gasificació de combustibles sòlids Els primers eren propis de les antigues installacions domèstiques i eren emprats en l’obtenció de gas per a soldadura o per a ésser emprat com a primera matèria en la indústria química Avui, però, han caigut en desús a causa del millor rendiment del craqueig en l’obtenció d’acetilè i perquè aquest ha estat substituït per altres gasos en la combustió Els del segon tipus han estat emprats de vegades per a la locomoció d’automòbils en…

Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina,…

Les hidrazones són sòlids cristallins poc solubles i difícilment hidrolitzables

És, juntament amb els mètodes cromatogràfics, una de les tècniques de purificació de sòlids més emprades

Els clorhidrats són correntment sòlids cristallins mitjançant llur obtenció hom pot isolar algunes bases orgàniques pures

Els models més emprats són el mesclador de tambor , de marxa contínua, on la mescla es produeix dins un cilindre giratori per l’acció d’unes aletes interiors fixes, el mesclador de caixa , que difereix de l’anterior per la forma rectangular del recipient, i el mesclador de bossa , que hom empra quan convé evitar el fregament amb materials durs, com ara en la fabricació de mescles fulminants