Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
crioscòpia
Física
Química
Estudi dels fenòmens relatius al punt de congelació de dissolucions.
La llei fonamental de la crioscòpia indica que el desplaçament de la temperatura de congelació d’una dissolució T respecte a la del dissolvent pur T dis és Δ T = T-T dis = KC S -C L / M , essent C Sla concentració de la dissolució en fase sòlida, C L la concentració en fase líquida, i K la constant crioscòpica del dissolvent
orbitals de Slater
Química
Orbitals aproximats introduïts per J.C. Slater, que permeten de disposar de funcions analítiques dels orbitals atòmics d’àtoms no hidrogenoides.
Són basats en el concepte de càrrega nuclear efectiva c , definida com la diferència entre la càrrega nuclear real Z i una constant d’apantallament S , la qual pot ésser calculada amb una gran facilitat si hom coneix la configuració electrònica de l’àtom estudiat Els orbitals de Slater consten d’una part angular idèntica a l’obtinguda resolent l’equació de Schrödinger per a l’àtom d’hidrogen, i d’una part radial que depèn únicament del nombre quàntic principal n , i és del tipus R n ρ = N ρ n-1 e -cp/n , on N és una constant de…
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de…
ressonància de spin electrònic
Química
Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…