Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
estructura de sandvitx
Química
Nom que hom dóna a l’estructura dels metal·locens per la disposició de l’àtom central del metall de transició entre els dos anions del conjunt orgànic, la qual recorda gràficament un entrepà o sandvitx.
ciclopentadienil
Química
Radical derivat del ciclopentadiè per pèrdua d’un àtom d’hidrogen del grup —CH 2
—, de caràcter aniònic i de gran estabilitat.
Conté un sistema de 6 electrons π que li confereix caràcter aromàtic i que li permet de participar com a lligand en complexos metàllics, de tipus sandvitx, alguns tan importants en la pràctica com el ferrocè
Ernst Otto Fischer
Química
Químic alemany.
Professor a la Technische Universität de Munic, recercà sobre composts organometàllics, complexos metallπ de les olefines, complexos de carbè amb metalls, composts en sandvitx del tipus dels ferrocens, etc Compartí el premi Nobel de química del 1973 amb E Wilkinson
ferrocè
Química
Substància cristal·lina molt estable, de color taronja.
Fou descobert el 1948 per SA Miller Té un notable interès teòric a causa dels seus enllaços π deslocalitzats, i presenta una estructura, anomenada de sandvitx , formada per l’àtom central de Fe, situat entre els dos anions ciclopentadienil, que donen una gran estabilitat al compost
Geoffrey Wilkinson
Química
Químic britànic.
Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir
metal·locè
Química
Nom genèric dels complexos formats per alguns composts orgànics no saturats amb metalls de transició.
Són molt estables i es caracteritzen per una estructura dita de sandvitx, en la qual l’enllaç és establert pels electrons π del compost orgànic El més important és el ferrocè El níquel, el titani, el cobalt, el ruteni i l’osmi formen estructures similars Els més estables són, a més del ferrocè, el rutenocè i l’osmocè, en els quals l’àtom metàllic adquireix la configuració electrònica d’un gas inert El benzè pot formar amb el crom un metallocè anomenat bisbenzè crom
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…