Resultats de la cerca

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

Féu recerques sobre l’anàlisi de gasos i desenvolupà nous mètodes d’anàlisi gravimètrica i el procés o mètode, dit de contacte , per a la producció d’àcid sulfúric 1878 El 1886 descobrí el germani

Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna

Professor, successivament, de l’Escola Politècnica de Kassel i de les universitats de Marburg, Breslau i Heidelberg, destacà pels seus treballs sobre els composts de cacodil —que permeteren d’aprofundir el concepte de radical—, per la introducció de la pila de Bunsen pila i per un mètode d’isolament de metalls magnesi, alumini, sodi, bari, calci i liti per via electroquímica a partir dels clorurs fosos Posteriorment treballà amb Henry Enfield Roscoe en importants recerques en el camp de la fotometria desenvolupà el fotòmetre de taca de greix, i en collaboració amb Gustav Robert Kirchhoff, a…

Féu treballs de química orgànica relacionats amb la fisiologia vegetal Descobrí el sulfur de carboni, anomenat licor de Lampadius

Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom

Professor de química a la Universitat de Tübingen, participà d’una manera destacada en els treballs teòrics que facilitaren l’elaboració de la taula periòdica dels elements presentada per Mendelejev

Visqué a Anglaterra i, des del 1822, a Alemanya Fou el primer científic que industrialitzà l’enllumenat amb gas hidrogen, que establí a Londres Exercí de professor de química, de física experimental i de mineralogia a Anglaterra, i explicà química a l’Institut d’Indústria de Berlín Escriví un Treatise on Adulteration of Food and Culinary Poisons 1820

Professor de la Universitat de Friburg, féu valuoses aportacions a la síntesi aromàtica d’aldehids i de cetones El 1897, juntament amb Koch, ideà un procediment de formilació anomenat de Gattermann-Koch i el 1907 una variant d’aquest, coneguda com a síntesi de Gattermann Redactà un manual de pràctiques de química que ha esdevingut clàssic en el seu gènere

Estudià física i química a la Universitat de Göttingen, on es doctorà el 1951 El 1958 s’incorporà a l’Institut Max Planck de física química a Göttingen, del qual fou nomenat director l’any 1964 El 1962 li fou atorgat el premi Otto Hahn, i el 1967, conjuntament amb RG Norrish i G Porter , el premi Nobel de química pels seus treballs sobre l’estudi dels mecanismes de reacció Treballà també en el camp de l’anàlisi d’enzims, teoria evolutiva i genètica de poblacions