Resultats de la cerca

Hom procedeix a establir un contracorrent entre les pólvores a separar i un fluid, que sovint és aire o aigua Les partícules, en separar-se, segueixen la llei de Stokes Aquesta tècnica és emprada en el cas de separació de partícules d’una mesura inferior a la del sedàs més fi

Un compost pur és caracteritzat pel fet de tenir una composició química definida i constant, d’acord amb les lleis de Proust i Dalton lleis ponderals de la química uns quants, però, no segueixen plenament aquestes lleis berthòllid La composició d’alguns materials complexos, com, per exemple, minerals o ciments, és expressada a voltes per les proporcions de llurs components molecularment més simples

Aquest principi deriva del fet que, al llarg de la coordenada de reacció, els nuclis i els electrons que intervenen en el procés adopten posicions que corresponen a la mínima energia lliure

Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +1 Els àtoms…

Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…

Aquesta tècnica troba aplicació en volumetries àcid-base, atesa la dependència del potencial d’un elèctrode, com el d’hidrogen, emprat comunament com a referència, amb la concentració dels seus ions en el si de la dissolució a valorar, i el punt final es caracteritza per una sobtada variació del potencial en afegir una petita quantitat del reactiu valorant també troba aplicació en les volumetries de precipitació, amb un fonament anàleg al de les àcid-base, i és de gran valor per a la determinació d’halogenurs i de cianur amb l’ió argent, Ag + Amb tot, l’aplicació fonamental del mètode…

Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és la reducció catalítica…

Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…

El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…