Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
metil propil cetona
Química
Cetona alifàtica líquida, poc soluble en aigua i que bull a 102°C.
És emprada com a dissolvent i com a substància sintètica Hom l’obté per condensació de l’acetaldehid amb l’acetona, seguida d’hidrogenació, o bé per oxidació del 2-pentanol
permanganat de potassi
Química
Cristalls de color porpra fosc i gust astringent, altament oxidants, solubles en l’aigua i metanol, que es descomponen a 240°C.
Hom l’obté per fusió de la pirolusita amb hidròxid potàssic seguida d’oxidació electrolítica del manganat format És emprat com a oxidant industrial, analític i sintètic, com a desinfectant i com a agent blanquejant
metil isobutil cetona
Química
Cetona líquida que bull a 116,3°C i és emprada en gran quantitat com a dissolvent de laques, pintures i resines.
Hom l’obté industrialment per dimerització de l’acetona en medi bàsic, seguida de deshidratació en òxid de mesitil per l’acció de l’àcid sulfúric i d’hidrogenació selectiva amb níquel Raney com a catalitzador
colònia

Flascons de colònia
JojoParis (CC BY-SA 3.0)
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua d’olor a base, principalment, d’essències de cítrics (bergamota i llimona), utilitzada com a perfum i com a cosmètic.
Les fórmules de les colònies són molt diverses, tant pel grau alcohòlic que pot variar entre 80 i 90, com per les essències que acompanyen les dues esmentades de flor de taronger i de romaní, sobretot, però també, entre d’altres, d’espígol, de pell de taronja, d’arangí, de poncem i de farigola En algunes fórmules intervenen també aiguanaf, aigua-ros i àdhuc aigua del Carme Les més antigues aigües de Colònia s’obtenien macerant en alcohol fi algunes de les primeres matèries vegetals, destillant i afegint al destillat les altres essències Perquè desenvolupessin plenament les seves qualitats,…
nitrofosfat
Química
Fertilitzant de nitrogen i fòsfor.
S'obté per acció de l’àcid nítric o una mescla d’àcid nítric i sulfúric o fosfòric sobre fosfat tricàlcic roca fosfàtica, seguida d’un tractament per a corregir les propietats higroscòpiques i corrosives que li confereix el nitrat càlcic produït
àcid pimèlic
Química
Àcid dicarboxílic saturat que es troba en l’oli de ricí.
És un sòlid cristallí que es fon a 105-106°C És soluble en aigua, alcohol i èter Pot ésser obtingut per reducció de l’àcid salicílic, seguida d’hidròlisi àcida És emprat en la indústria dels plastificants i com a monòmer per a copolimeritzacions
taronja d’acridina
Química
Colorant acridínic bàsic de color taronja brillant.
És obtingut a partir d’una dinitració de la pp -metilè-bis N , N -dimetilanilina seguida de reducció, ciclació per escalfament amb àcids i oxidació Té usos tèxtils, per a l’estampació de fibres bastes, i, en menor escala, de cotó, seda, raió i llana També és emprat per a fer laques i tenyir pell
àcid sòrbic
Química
Àcid monocarboxílic insaturat que ocorre a la natura en les serves verdes.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 134°C i bull a 153°C/50 Torr Hom l’obté per trimerització de l’acetaldehid, seguida d’oxidació catalítica de l’aldehid resultant És emprat com a fungicida, com a conservador alimentari i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants
sulfanilamida
Farmàcia
Química
Amida de l’àcid sulfanílic.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i soluble en els solvents orgànics, que es fon a 165°C Hom l’obté per condensació del clorur de N -acetilsulfanilil amb amoníac, seguida d’hidròlisi de l’amida protegida És emprada en la indústria farmacèutica en la preparació de les diverses sulfamides La sulfanilamida presenta activitat antistreptocòccica, i produeix uns efectes secundaris que la fan poc recomanable
síntesi malònica
Química
Procediment sintètic basat en l’alquilació de grups metilè activats per substituents atraients d’electrons.
En concret, consisteix en l’alquilació del carbanió derivat dels diversos sistemes malònics malonat de dietil, cianoacetat d’etil, cianoacetamida, propandinitril o derivats monoalquilats d’aquests sistemes, seguida d’hidròlisi i descarboxilació del sistema malònic alquilat o dialquilat així obtingut En definitiva, la síntesi malònica permet la incorporació d’una resta d’àcid acètic en una cadena carbonada i és un dels procediments sintètics de formació d’enllaç carboni-carboni més habituals