Resultats de la cerca

Llur forma comercial és la trans - Són líquids inflamables, d’olor sufocant i lacrimògens, que bullen a 104°C i són poc solubles a l’aigua Obtinguts per condensació aldòlica de dues molècules d’acetaldehid, són emprats com a intermediaris en síntesi orgànica, solvents, monòmers, etc

És un líquid incolor d’olor sufocant, soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter, que bull a 48,8°C Els seus vapors són més pesants que l’aire i poden provocar combustió Es descompon en cremar i genera peròxids Pot polimeritzar en presència de determinades substàncies químiquesHom l’obté per oxidació catalítica del n-propanol i és emprat en la fabricació de poliacetals acetal i elastòmers i com a desinfectant

És un gas sufocant i inflamable que bull a —19,5°C, molt soluble en l’aigua i en l’alcohol etílic Es polimeritza i produeix una sèrie de glicols polioximetilènics Reacciona amb el fenol, la urea i la melanina i dóna derivats hidroximetilènics —CH 2 OH que per policondensació produeixen resines fenòliques, ureiques i melaníniques Hom l’obté per oxidació catalítica de l’alcohol metílic mitjançant l’aire i emprant catalitzadors d’argent o de ferromolibdè És emprat en la fabricació de resines sintètiques, en la indústria tèxtil i del paper, en adoberia, en tintoreria i com a…

És l’àcid de Lewis més fort conegut, amb una capacitat extraordinària per a addicionar les espècies moleculars més variades, cosa que explica en una bona part el seu alt valor com a catalitzador en química orgànica És també intermediari en la síntesi de borans

Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments

Es descompon per l’acció de l’aigua i reacciona amb els alcohols per formar alcoxisilans Hom l’obté per acció del clor sobre el silici en un forn elèctric i troba aplicació com a intermedi en la purificació del silici, en la preparació d’alcoxisilans i silicones i en la producció militar de cortines de fum

Hom l’obté per torrefacció en l’aire de diversos sulfurs o per combinació directa dels elements Presenta propietats reductores notables, especialment en medi bàsic, i és emprat com a producte de partida en la preparació de l’àcid sulfúric, de l’àcid sulfurós i dels sulfits, com a solvent apròtic, en el refinatge del petroli, com a agent blanquejant, com a conservador i fungicida i com a fluid refrigerant És també conegut com a anhídrid sulfurós

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…