Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Richard Abegg
Química
Químic alemany.
Fou professor a Breslau 1899 Féu estudis sobre electroafinitat suggerí que l’enllaç iònic era conseqüència de transferència de càrregues elèctriques i atracció electroestàtica Contribuí a la teoria de la valència regla d'Abegg
micel·la
Química
Partícula col·loidal situada en un sistema dispers i constituïda per un nucli amb càrrega envoltat d’una atmosfera iònica.
Segons J Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micelles només poden existir en dissolucions liòfobes La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micelles
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana de 0,24…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
àcid
Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…