Resultats de la cerca

Consisteix en una vitrina hermètica en una de les parets de la qual hi ha adossats uns guants en els quals l’operador introdueix les mans per tal de realitzar sense perill de contaminació tòxica o radioactiva les manipulacions que calgui

Hom l’empra en l’obtenció de refrigerants, propulsants i plàstics de fluorocarboni, en l’obtenció de colorants i com a anestèsic general tot i que el seu ús ha decaigut, car les dosis tòxica i anestèsica són molt pròximes

La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament

És obtinguda a partir de l’hidrazobenzè en presència d’àcids minerals mitjançant la transposició benzidínica Fon a 115-120ºC És emprada com a producte intermediari en la fabricació de colorants azoics, i en la caracterització i en la determinació d’ions inorgànics, sulfats i volframats Tòxica, produeix dermatitis i tumors a la bufeta

És insoluble en aigua i en la majoria de dissolvents orgànics, i estable en àcids i bases orgànics i inorgànics Altament tòxica, és absorbida també pel contacte amb la pell La seva aplicació a raó de 3 kg per ha de terreny causa l’extermini d’una gran quantitat d’espècies animals, especialment d’ocells

Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina

Substància cristallina, neutra, estable, molt poc soluble en aigua, és soluble en els dissolvents orgànics És obtinguda a partir d’anilina i d’àcid acètic glacial No gaire tòxica, hom la utilitza en medicina com a analgèsic i com a antipirètic d’on el seu nom farmacèutic d’ antifebrina És emprada també en la fabricació de productes farmacèutics i de colorants, com a estabilitzant de les solucions d’aigua oxigenada i com a additiu en vernissos nitrocellulòsics

Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals

És una base forta, molt reductora, que es presenta en forma de líquid oliós i que cristallitza en lamelles que es fonen a 19°C i bull a 243,5°C i fa una lleugera olor aromàtica Exposada a l’aire i a la llum s’altera fàcilment i esdevé groga, i després vermella És tòxica, amb una acció hemolítica i amb producció d’èczemes La fenilhidrazina és emprada en la manufactura de colorants, d’antipirina i com a reactiu de sucres, aldehids i cetones

Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…