Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
oleuropeïna
Alimentació
Química
Glucòsid de l’àcid cafeic esterificat amb un polifenol.
Té tast amarg, es troba a les olives i es destrueix amb àlcalis
àcid cianúric
Química
Trímer de l’àcid ciànic.
És obtingut per escalfament de la urea Cristalls blancs de tast amargant, són emprats en síntesi orgànica
meconina
Farmàcia
Química
Lactona de l’àcid meconínic.
Fou aïllada de l’opi el 1832, i n'hi ha a les arrels d’algunes ranunculàcies, com Hydrastis canadensis Forma cristalls de tast amargant que es fonen entre 102°C i 103°C És soluble en els dissolvents orgànics
boldina
Química
Alcaloide que hom extreu de les fulles del boldo.
Es presenta en forma de pólvores amorfes de tast amarg i de reacció alcalina que esdevenen de color marró per acció de la llum, lleugerament solubles en aigua i èter, solubles en alcohol i àcids diluïts És emprada com a diürètic, i en el guariment de malalties del fetge
borneol

Borneol
©
Química
Substància terpènica, que en la seva forma levogira és el constituent principal de la càmfora de ngai
.
És coneguda com a càmfora de Borneo els seus cristalls, obtinguts en èter de petroli, en forma de lamelles hexagonals, tenen una peculiar olor de pebre i un tast fort semblant al de la menta La forma racèmica té un punt de fusió de 208°C És obtinguda sintèticament per reducció amb hidrogen naixent de la càmfora És emprat en medicina, perfumeria, i per a l’obtenció dels seus èsters
brucina

Brucina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide extret de la nou vòmica.
Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques
caparrós
Química
Substància cristal·lina verda de tast astringent.
Hom anomena també caparrós altres sulfats hidratats caparrós blau, el de coure caparrós blanc , el de zinc
àcid nitrobenzoic
Química
Derivat nitrat de l’àcid benzoic.
Hom en coneix tres varietats isomèriques meta, para i orto L’àcid metanitrobenzoic és obtingut per nitració del benzoat de metil i ulterior hidròlisi de l’èster És una substància de tast amargant, que es fon a 142°C És emprat com a reactiu d’identificació d’alcaloides i del tori L’àcid paranitrobenzoic és obtingut per oxidació de p -nitrotoluè, amb mescla d’àcid cròmic es fon a 242,4°C i és emprat en l’obtenció de la procaïna i dels èsters de l’àcid p -hidroxibenzoic L’àcid ortonitrobenzoic no té aplicacions especials
metanol
Química
Primer terme de la sèrie dels alcohols alifàtics saturats, que bull a 64,7°C i es fon a -94°C.
Fou descobert per R Boyle 1661 en els productes de condensació provinents de la destillació seca de la fusta Actualment hom el prepara per síntesi a partir d’una mescla de CO i H 2 gas d’aigua, segons la reacció CO + 2H 2 ⇌ CH 3 OH, a 300°C i 200 atm, en presència d’una mescla d’òxids de crom i de zinc, que actuen com a catalitzadors També pot ésser obtingut per oxidació del metà És un líquid incolor de tast cremant, inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte cutani És emprat com a solvent, combustible especial i en la fabricació d’anticongelants per a automòbil