Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
pila
Esquemes d’una pila alcalina (a dalt) i d’una de botó d’òxid d’argent (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Generador electroquímic que produeix una tensió contínua per acció d’una reacció química ( cel·la electroquímica
), tensió que va decreixent a mesura que la pila es va consumint.
És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…
polarització
Química
Fenomen que provoca que, en un electròlit, la tensió d’un elèctrode o d’un element galvànic sigui diferent quan hi ha pas de corrent o quan aquest és nul.
Té una particular importància a les piles pila, on, per efectes diversos sobretot deposició dels gasos despresos pel corrent, i especialment hidrogen a l’elèctrode positiu, disminueix la tensió útil Per a combatre-la hom incorpora a la pila el despolaritzador adequat
agent tensioactiu
L’acció detergent d’un agent tensioactiu: formació de mícel·les i d’una pel·lícula que recobreix la taca (a dalt), dispersió del greix (al centre) i aparició de microgotes estabilitzades que formen una emulsió amb l’aigua (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que presenten, en ésser dissolts en aigua o en una dissolució aquosa, la propietat d’afectar, reduint-la, llur tensió superficial.
Anàlogament, els agents tensioactius disminueixen la tensió interficial dels sistemes líquids heterogenis Des d’un punt de vista quimicofísic, els agents tensioactius són molècules hidrocarbonades lineals, substituïdes per un grup polar, de tal manera que presenten una part hidrofòbica i una d’hidrofílica, la qual cosa constitueix el fonament de llur acció, mitjançant l’establiment d’una disposició ordenada que origina la formació de pellícules ordenades en les interfícies i de micelles iòniques en el si de les dissolucions detergent Els tipus de composts que presenten més…
pila patró
Química
Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de fem (tensió de referència).
És una pila impolaritzable, però no pot fornir sinó corrents molt febles i curts La més coneguda és la de Weston , constituïda per una amalgama de cadmi pol negatiu i mercuri pol positiu amb sulfat de cadmi com a electròlit i sulfat de mercuri com a despolaritzador La fem, d’1,0183 V a 20ºC, es manté absolutament constant També hi ha la pila de Clark , lleugerament diferent, que utilitza zinc és anterior a la de Weston i actualment poc utilitzada
eluent
Química
Dit del dissolvent emprat per a fer una elució.
Petites quantitats d’impureses en els eluents en disminueixen granment el poder eluent, que augmenta, però, en augmentar la solubilitat en aigua, la tensió superficial o la constant dielèctrica de l’eluent
model de Dreiding
Química
Model per a representar les conformacions moleculars en el qual cada àtom és representat per unes barretes d’acer amb els diferents angles d’enllaç i les longituds d’enllaç a escala.
Els diferents àtoms s’uneixen per un sistema de tanca, en introduir-se les barretes les unes massisses dins les altres buides El sistema permet una certa rotació dels enllaços i una suficient flexibilitat per acomodar-se a angles amb tensió
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al…
poliformaldehid
Química
Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.
El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada
clorazepat
Farmàcia
Química
Psicofàrmac anxiolític, derivat benzodiazepínic.
És administrat com a sal potàssica per via oral o parenteral És molt soluble en el medi gàstric amb absorció molt ràpida i màxima concentració plasmàtica a les dues hores Segons la dosi que hom n'administri, l’efecte obtingut serà ansiolític o bé hipnòtic És emprat en el tractament de neurosi amb tensió i ansietat, en l’abstinència alcohòlica i com a anticonvulsiu
paracor
Química
Constant pròpia dels líquids, introduïda per S.Sugden el 1924.
És definida per la relació p = Mγ1/4ρ-ρ0- , on M és el pes molecular del líquid en particular, γ és la tensió superficial i ρ i ρ0 són les densitats del líquid i del seu vapor a una temperatura determinada Per a líquids no associats, es manté constant dins un marge ample de temperatures i dóna una mesura del seu volum molar És una propietat additiva i ha estat emprada històricament en l’estudi de l’estructura molecular dels composts