Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
paper tèrmic
Tecnologia
Química
Electrònica i informàtica
Paper recobert d’una emulsió termosensible de color clar, que vira instantàniament a fosc per efecte d’una radiació tèrmica localitzada.
Hom l’utilitza en les impressores tèrmiques com a suport per a l’enregistrament de dades
fibra de vidre
Química
Indústria tèxtil
Filament obtingut per extrusió del vidre i posterior estiratge, fins que assoleix el diàmetre desitjat, generalment entre 1 μm i 8 μm.
Per la seva gran resistència mecànica i la seva ininflamabilitat, hom l’empra com a reforçant en teixits especials, com a aïllant tèrmic i en teixits per a filtres industrials
gravimetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa basada en la determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.
El procés d’una determinació gravimètrica inclou la pesada i la dissolució de la mostra, el tractament adequat de la solució obtinguda per tal de separar o d’emmascarar els elements que podrien interferir en la pesada final, i la precipitació de l’element desitjat o del derivat que hom pesa Gairebé sempre cal purificar el precipitat, mitjançant una digestió prolongada en contacte amb les aigües mares, o per nova precipitació El precipitat, un cop obtingut, és aïllat per filtració, rentat, sotmès a alguna classe de tractament tèrmic i pesat El tractament tèrmic pot ésser un simple escalfament…
fibrociment
Construcció i obres públiques
Química
Material per a la construcció, constituït per una barreja de ciment pòrtland i fibres d’amiant, d’una elevada resistència mecànica, ininflamable i molt resistent a l’acció dels agents atmosfèrics.
Hom l’empra en forma de tubs, de planxes ondulades, de grans recipients, etc, com a material de cobriment, de revestiment, com a aïllant tèrmic, per a dipòsits, en conduccions per a líquids, etc
contaminant
Química
Substància estranya que es troba en excés, però que és tolerada per un organisme.
Poden ésser classificats segons diversos criteris segons llur procedència naturals o sintètics segons el tipus d’organismes sobre els quals actuen home, animal, ecosistema, etc segons llurs propietats toxicitat, persistència, propietats biològiques, etc segons la facilitat amb que es poden eliminar del medi escomès i segons llur natura químic, orgànic, acústic, tèrmic, etc
gas liquat del petroli
Química
Transports
Subproducte del refinament del petroli, emmagatzemat a pressió, utilitzat com a combustible líquid.
Tradicionalment és utilitzat com a combustible de certs tipus de vehicles dotats de motor tèrmic, principalment per a transport públic taxis, autobusos, etc Hi ha experiències del seu ús tant en motors dièsel com de cicle Otto, tot i que els millors resultats s’han obtingut amb aquesta darrera tecnologia El GLP es troba en estat gasós en condicions normals, però se subministra en estat líquid per tal de reduir la mida dels dipòsits dels vehicles que el fan servir
àcid dicarboxílic
Química
Àcid que posseeix dues funcions carboxíliques en la molècula.
La força d’un àcid dicarboxílic és més forta de la que caldria esperar de la suma de les dues funcions carboxil Quan els grups carboxil són poc o molt pròxims, l’efecte inductiu de l’un augmenta l’acidesa de l’altre l’acidesa va minvant a mesura que augmenta la distància entre els grups carboxil El tractament tèrmic d’aquests àcids dóna diferents resultats segons la llargada de la cadena Els èsters són susceptibles d’experimentar condensacions intramoleculars condensació de Dieckmann
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’atac amb clor Per contrast,…
reforming
Química
Procediment de refinació que permet d’obtenir benzines d’elevats índexs d’octà a partir de benzines pesants, sotmetent-les a l’acció simultània de la pressió i de la temperatura, eventualment en presència de catalitzadors, per tal de modificar-ne la composició per dissociació de llurs molècules.
El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…
lleis de Fick
Química
Lleis de la difusió material o transport de matèria pel moviment tèrmic de les partícules.
La primera llei de Fick diu que la velocitat de difusió és proporcional al gradient de potencial químic de les substàncies que es difonen, és a dir, del gradient de les concentracions d’aquestes substàncies en condicions ideals El factor de proporcionalitat és el coeficient de difusió de la partícula difosa, i augmenta amb la temperatura La derivada de la concentració de les substàncies que es difonen, en relació amb el temps, pot ésser deduïda a partir de la primera llei de Fick, i el resultat és expressat mitjançant una equació diferencial que constitueix la segona llei de Fick , la qual…