Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
humectant
Alimentació
Química
Substància higroscòpica que hom addiciona a certs productes alimentaris.
La finalitat és retenir-ne l’aigua, retardar-ne l’assecament i mantenir-ne la textura inicial, o també protegir els congelats de l’agressió que patirien pels cristalls de gel També s’utilitzen molt com a edulcorants de volum En són exemples el xarop de glucosa, el sucre invertit, la mel, el sèrum de formatge en pols, el glicerol i el sorbitol Tots aquests permeten afegir-hi sucre sense haver d’augmentar la quantitat d’aigua, amb la qual cosa es pot prevenir el creixement de fongs
poligalacturonasa
Alimentació
Química
Enzim catalitzador, implicat en el procés de maduració de la fruita i de les substàncies pèctiques en general.
Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels…
randomització
Química
Interesterificació industrial dels triglicèrids dels greixos per a canviar-ne la textura.
emulsionant
Química
Dit de la substància que permet d’obtenir una emulsió estable.
Les substàncies emulsionants tenen un doble efecte d’una banda, rebaixen la tensió interficial entre els líquids, la qual cosa disminueix considerablement el treball necessari per a poder formar l’emulsió, i de l’altra, estabilitzen l’emulsió, és a dir, eviten la coalescència entre les gotetes de la fase dispersa en deixar entre elles una pellícula de la fase dispersant que impedeix el contacte tensioactiu Hom les utilitza com a additius alimentaris per tal d’homogeneïtzar i estabilitzar productes polifàsics a base d’aigua i greix o d’altres i per tal de contribuir a assolir-hi i a mantenir…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…