Resultats de la cerca

Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la…

Doctorat a Madrid, s’especialitzà en química cerealista i farinografia Professor de l’Institut d’Agroquímica de València i director del Laboratori d’Investigació Cerealista del CSIC 1947, fou becat per aquesta institució per a introduir les modernes tècniques de control de qualitat del blat i la farina a l’Estat espanyol Membre d’Honor de l’Escola Francesa de Molineria 1972 i corresponent de l’Associació d’Investigació Cerealista d’Alemanya 1958, el 1955 fundà l’Associació Espanyola d’Investigació Cerealista Autor de nombrosos treballs especialitzats, s’interessà també per la història de la…

Privatitzada en 1989-97, porta a terme activitats d’exploració, producció, transport i refinament de petrolis, a més de la fabricació, distribució i comercialització de derivats del petroli i del gas natural És la primera companyia espanyola en volum de vendes i una de les 250 més grans del món, amb uns beneficis nets de més de 2000 milions d’euros i una plantilla propera als 25000 empleats 2012 Opera en una trentena de països En foren els primers accionistes el BBVA, la companyia petroliera mexicana Pemex  i les antigues  Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona  i Caixa d’Estalvis de…

Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…

Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…

El desenvolupament de noves tècniques per manipular i estudiar la matèria en l'àmbit atòmic ha suposat un dels canvis conceptuals més profunds que ha sofert la química al llarg de la seva història Si donem una ullada a les revistes més prestigioses del camp veurem com en el lapse d'uns deu anys l'interès dels químics ha anat canviant progressivament, donant cada vegada més èmfasi a les qüestions relacionades amb el control de l'estructura i les propietats de la matèria a escala nanoscòpica Un bon exemple d'aquesta tendència és el de la "papiroflèxia" o "origami" amb molècules d'ADN en què se…

Les perovskites revolucionen el camp de les cèllules solars La perovskita va revolucionar els avenços en les cèllules solars i va potenciar una gran quantitat d’investigacions, com aquesta de la Universitat de UCLA, que usa la deposició química del vapor per a produir-les © UCLA University Els dispositius fotovoltaics, coneguts també com cèllules solars , dissenyats per convertir directament l’energia de la radiació solar en electricitat, no son precisament nous De fet, al llarg de les darreres dècades s’han anat desenvolupant i perfeccionant diferents tipus de cèllules que han deixat de ser…

El carboni terrestre es compon dels núclids 12 98,9% i 13 1,1%, i el gas carbònic atmòsferic CO 2 conté, a més, un percentatge petit, però constant, de carboni 14, isòtop radioactiu hom coneix els núclids artificials 10, 11 i 15 el 14 també ha estat obtingut artificialment La massa atòmica és 12,01115 la massa atòmica del núclid 12 ha estat escollida com a base del sistema internacional de masses atòmiques Constitueix el 0,2% de l’escorça terrestre és rar en les roques eruptives, però abunda en les sedimentàries, en els jaciments de combustibles sòlids i líquids hulla i hidrocarburs i en els…

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…

Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…