Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
praseodímia
Química
Triòxid de dipraseodimi (Pr2O3), que ocorre a la natura com a component de la monazita, de la qual constitueix un 10%.
És un sòlid pulverulent, groc verdós, insoluble en l’aigua i soluble en àcids, que s’hidrata i carbonata amb facilitat És emprat per a donar color verd al vidre i a les maragdes sintètiques
murexida
Química
Derivat amònic de l’àcid purpúric, que és obtingut a partir d’al·loxana més amoníac o bé amb al·loxantina i acetat amònic..
Forma cristalls de color de porpra roig, amb una brillantor metàllica de to verdós Les seves solucions prenen diferents tonalitats del violeta, segons el pH de la dissolució, per la qual cosa és emprat com a indicador en les valoracions complexomètriques
butadiona
Química
Dicetona derivada del butà.
També rep els noms de diacetil, dimetilglioxal i dimetildicetona La seva fórmula és CH 3 CO 2 CH 3 Es troba en els processos de fermentació de la cervesa i de la mantega És un líquid groc verdós, d’olor característica, altament inflamable i miscible en aigua Té el punt de fusió a 4ºC i el d’ebullició a 88ºC Els seus vapors són més densos que l’aire i poden entrar en combustió en contacte amb una font de calor Es fa servir com a aromatitzant en la indústria alimentària
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
carbur d’alumini
Química
Sòlid groc verdós format per reacció de l’alúmina amb carboni al forn elèctric.
Amb l’aigua dóna metà
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el…
sulfur de cadmi
Química
Pólvores cristal·lines d’un color entre groc verdós i taronja, solubles en àcids i en amoníac.
Els cristalls de sulfur de cadmi, crescuts en fase de vapor, poden ésser emprats en la construcció de cèllules fotovoltaiques per a obtenir energia elèctrica a partir de radiacions solars És el constituent principal del pigment anomenat groc de cadmi
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós…
groc de cadmi
Química
Pigment de color entre verdós i taronja, obtingut per tractament d’una solució de sulfat o clorur de cadmi amb sulfur alcalí o sulfur d’hidrogen.
La presència de selenur de cadmi canvia el matís cap a vermell o marró, i dóna lloc als sulfoselenurs de cadmi El pigment pur és costós i hom l’empra sobretot en pintura artística És anomenat també groc brillant
blau de cobalt
Química
Pigment blau verdós preparat per escalfament a 1 400°C d’una mescla d’òxid de cobalt (III) i alúmina, i que correspon aproximadament a l’aluminat de cobalt (II) Co(AlO2)2.
És el pigment blau més durable, no és gens alterable a l’acció de l’atmosfera i ho és només lleugerament a la dels agents químics És emprat en pintures a l’oli o a l’aigua, com a ombra per als ulls en cosmètica i per a la fabricació de tintes d’impremta