Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
oli lubrificant
Química
Oleïcultura
Cadascun dels olis minerals refinats emprats per a lubrificar superfícies mòbils.
Generalment porten additius que els confereixen consistència detergent oli detergent i de regulació de viscositat
carbocisteïna
Farmàcia
Química
Aminoàcid dicarboxílic.
Redueix la viscositat i provoca la dissolució de les secrecions del tracte respiratori En medicina és emprada com a mucolític i expectorant
espessidor
Química
Substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loidal.
Hom l’empra per a augmentar la viscositat de les pastes d’estampació tèxtil, en la fabricació de cosmètics, indústria farmacèutica, etc
asfaltè
Química
Mescla d’hidrocarburs amb un cert caràcter aromàtic, de pes molecular alt (de 10 3
a 10 5
), amb una relació C/H de 8 a 9.
És la fracció de l'asfalt insoluble en nafta i soluble en disulfur de carboni Quan s’escalfa no s’ablaneix, sinó que es descompon El contingut d’asfaltens té importància en el grau de viscositat d’un asfalt
silicat de sodi
Química
Denominació genèrica dels materials formats per fusió de sílice amb carbonat sòdic, que poden ésser representats per (Na2O) x (SiO2)4, amb una proporció variable d’aigua.
D’acord amb el contingut en sílice, varien notablement l’estat físic i la viscositat Troba aplicació en la preparació de gels de sílice, sabons i detergents, adhesius, com a impermeabilitzant per a ciments i fusta i en el blanqueig del paper i fibres tèxtils
fuel
Química
Combustible líquid, espès i de color fosc, que hom obté com a residu en la destil·lació del petroli.
És emprat en les installacions domèstiques i industrials de calefacció i en les centrals tèrmiques La viscositat i el contingut de sofre són les seves dues característiques tècniques més importants, i segons el tipus d’installació fixen el clima, la contaminació, etc, esgotant més o menys la destillació
metilcel·lulosa
Química
Èter metílic de la cel·lulosa.
Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials, tals com la…
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
espessir
Química
Augmentar, per addició d’un espessidor, la viscositat d’un líquid.