Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica…
nitròmetre
Química
Eudiòmetre emprat per a mesurar el volum dels gasos que es desprenen en una reacció.
Originàriament fou emprat per a determinar la proporció de nitrogen en les substàncies orgàniques, per mitjà del volum d’òxids de nitrogen despresos en fer reaccionar la substància amb àcid sulfúric
gel polimèric
Química
Xarxa formada per polímers i inflada amb un solvent capaç de canviar de volum davant d’algun estímul extern.
L’adsorció o desorció del solut és la causa de la variació del volum global del gel i és provocada per canvis físics, com ara la presència d’un camp elèctric, una variació en la temperatura, un canvi en el pH, o un canvi en la composició del medi que l’envolta La velocitat de resposta a l’estímul està inversament relacionada amb la llargada del polímer que li serveix de suport, així els gels de polímer de cadena llarga tenen respostes més lentes que els de cadena curta Les aplicacions principals d’aquests materials es troben en el camp de la robòtica, on poden exercir com a…
elutriació
Química
Procés de separació dels materials polvoritzats segons llur volum i densitat.
Hom procedeix a establir un contracorrent entre les pólvores a separar i un fluid, que sovint és aire o aigua Les partícules, en separar-se, segueixen la llei de Stokes Aquesta tècnica és emprada en el cas de separació de partícules d’una mesura inferior a la del sedàs més fi
punt d’anilina
Química
Temperatura a la qual una gasolina és miscible amb un volum igual d’anilina.
És un valor indicatiu del contingut aproximat de la gasolina en hidrocarburs aromàtics com més alt és el punt d’anilina, menor és la proporció d’aromàtics
concentració
Química
Quantitat d’una substància en una unitat de mescla, solució o mineral que la conté.
Correntment hom acostuma a expressar la concentració d’una manera general i, en el cas d’una solució, relacionant el solut en pes o en volum i cent parts en pes o en volum de la solució tant per cent en pes o en volum, relacionant el nombre de mols o el d’equivalents de solut i un litre de la solució molaritat i normalitat, respectivament, relacionant el nombre de mols de solut i un quilogram del solvent molalitat o bé relacionant el nombre de mols d’un component de la solució i el nombre total de mols dels components fracció molar
voltàmetre
Química
Aparell destinat a mesurar una quantitat d’electricitat segons la quantitat d’un cos alliberat electroquímicament en un elèctrode.
Hom determina el volum del gas alliberat voltàmetres de volum o mesura el pes de l’elèctrode per a determinar la quantitat del cos dipositat en l’elèctrode voltàmetres de pes
grau proof spirit
Química
Grau emprat per a mesurar la quantitat d’alcohol que hi ha en una barreja d’alcohol i aigua.
Cal distingir el grau proof spirit nord-americà del britànic Una barreja d’alcohol i aigua té 1 grau proof spirit nord-americà quan el 50% del volum és d’alcohol té 1 grau proof spirit britànic si, a 11°C, l’alcohol pesa 12/13 vegades un volum igual d’aigua
dilució seriada
Química
Disminució progressiva de la concentració d’una substància continguda en una sèrie de recipients, de tal manera que la relació entre cada parella de dilucions consecutives es mantingui constant.
Aquest tipus de dilució s’obté partint d’una sèrie de recipients que contenen el mateix volum d’un dissolvent i afegint al primer una quantitat coneguda de la mostra a diluir Un cop convenientment mesclat el contingut d’aquest primer recipient, se n'extreu una part alíquota del mateix volum de mostra afegit, que es passa al segon recipient, i es va repetint l’operació fins a completar la sèrie
efecte Tyndall
Química
Fenomen descobert per M. Faraday l’any 1857 en analitzar les propietats òptiques de dispersions col·loidals d’or, i estudiat per J. Tyndall l’any 1869, consistent en la dispersió de la llum quan un feix de raigs lluminosos travessa un col·loide.
Hom pot fer una anàlisi de la llum dispersada mitjançant dos mètodes l’ús de l’ultramicroscopi, que permet l’observació de la llum difractada per un volum determinat de solució colloidal en una direcció perpendicular a la del feix incident, i el compte de les partícules contingudes en l’esmentat volum, o bé per l’estudi i la mesura de la quantitat de llum difractada en diferents direccions, atesa la relació existent entre aquesta i la quantitat i la forma de les partícules
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina