Resultats de la cerca

La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per…

Estudià farmàcia a Berlín, on treballà en l’obtenció d’or per reaccions químiques, recerca que continuà després del 1701 a Saxònia, al servei d’August II de Polònia Incorporat al laboratori d’EW von Tschirnhaus 1704, collaborà amb ell per aconseguir porcellana dura xinesa, i n'obtingué la fórmula el 1708, després de la mort de Tschirnhaus El 1710 August II fundà a Meissen la primera manufactura de porcellana, dirigida pel propi Böttger

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…

Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…