Resultats de la cerca

Debutà en la categoria de Moto3 el 2015 dins l’escuderia Leopard Racing, i es convertí en pilot titular el 2016 Aquesta temporada assolí una posició preferent i la victòria en el Gran Premi d’Àustria, i el 2017 es proclamà campió del món de la categoria El 2018 passà a Moto2, com a membre de l’equip EG 0,0 Marc VDS, i finalitzà la temporada sisè i fou proclamat debutant de l’any, amb 155 punts Un any més tard passà a MotoGP contractat per Suzuki, i el novembre del 2020 guanyà el Campionat del Món d’aquesta categoria

Pare del també pilot Jordi Lluís Boquet Miquel Apassionat del motor des de jove, fou stayer del ciclista Guillem Timoner Participà en nombrosos rallis des de l’any 1948 i fou fidel a l’històric Ralli Mataró-Girona, creat el 1951 Rebé la medalla a la constància de l’Ajuntament de Mataró 1979 i la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Real Federación Motociclista Española 1982, entre altres distincions Fou propietari de la botiga Motos Boquet

S’inicià en motocròs i el 2005 començà a competir en curses de velocitat sobre asfalt El 2008 debutà al Campionat de Catalunya i al Campionat del Mediterrani de velocitat en categoria Pre125GP, i el 2010, al Campionat d’Espanya de 125 cc Fou campió d’Espanya 2011 L’any 2012 debutà al Campionat del Món de Moto3, categoria en què aconseguí la primera victòria en el Gran Premi dels Estats Units 2013, a la qual en seguiren cinc més, i acabà segon del campionat L’any següent aconseguí la tercera posició en el mateix Campionat del Món de Moto3 El 2015 debutà en Moto2, categoria en què ha assolit…

Disputà sis vegades les 24 Hores de Montjuïc 1955-61 i fou tercer, amb Manuel Relats, a l’edició del 1957 També fou campió d’Espanya de velocitat en categoria d’aficionats 1959

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa

S’inicià en motocròs i s’especialitzà en el freestyle i l’stunt d’exhibició Disputà diversos Campionats del Món i d’Europa de stunt riding, i el 2007 aconseguí la medalla de bronze continental Amb més de 400 xous fets Campionats del Món, Saló de l’Automòbil de Barcelona i de Madrid, Superfórmula League per Europa i exposicions de tunning és especialista en escenes de risc per al cinema i publicitat

Fou pilot de les marques Gas Gas i Scorpa Començà a competir l’any 1996, participà en tres edicions del Campionat del Món de nacions i aconseguí un títol 2002, amb Maria Dolors Sánchez i Laia Sanz, un subcampionat 2001 i una tercera posició 2003

S’inicià en bicitrial, on finalitzà tercer en el Campionat del Món benjamí 1988 Fou campió d’Espanya de trial amb l’equip KM 2 en categoria júnior 1993 i sènior B 1994 En la màxima categoria i com a pilot de Montesa 1994-98, fou campió d’Europa a l’aire lliure 1996 i en pista coberta 1997 i participà en quatre edicions del Campionat del Món a l’aire lliure i en un Mundial en pista coberta 1997 L’any 1998 fitxà per la marca Sherco i es retirà després de disputar el Mundial A continuació es dedicà a la formació de joves pilots i a fer de motxiller en diferents curses

Iniciat en trial i motocròs, destacà guanyant el Campionat d’Espanya de trial 1984 La seva primera cursa en asfalt fou el Criterium 250 1986 El mateix any participà en les últimes 24 Hores de Montjuïc L’any 1987 debutà al Mundial de velocitat amb una JJ Cobas, competició en què també participà amb una Honda 1988, 1993, una Yamaha 1989-91 i una Aprilia 1992, sempre en la categoria de 250 cc El seu millor resultat fou una segona plaça aconseguida al circuit de Malàsia 1992 Durant aquest període també fou campió d’Espanya de velocitat de 250 cc 1988 El 1994 debutà al Mundial de 500 cc amb el…

Conegut com Tavi , participà en tres edicions del Dakar, dues amb moto 2005, 2007 i una amb quad 2011, en les quals es veié obligat a abandonar El 2011 corregué amb el Val d’Aran Motor Sport amb un vehicle Outlaw Polaris, dissenyat per ell mateix