Resultats de la cerca

El 1985 començà a competir en el Club BMX Sant Andreu Entre el 1988 i el 1993 assolí cinc Campionats d’Espanya i diverses edicions de la Copa Generalitat i el Campionat de Catalunya de bicicròs S’especialitzà en descens 1994-97 i guanyà l’Obert d’Espanya i el Campionat d’Espanya de dual eslàlom, i disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Posteriorment fou pilot d’enduro 1998-2008 i es proclamà dos cops campió de Catalunya

Ha participat diversos cops en els Campionats del Món de Motociclisme en les categories de 125 cc i 250 cc Des del seu primer Gran Premi, el 2000, ha aconseguit vuit victòries i 26 podis En 125 cc assolí la segona plaça de la classificació del Mundial el 2007 i la tercera el 2006 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc El 2008 participà en una campanya a favor de la matriculació escolar en català de l’entitat Escola Valenciana

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Conegut com Rafa , fou un dels pioners de les competicions de regularitat i resistència a l’Estat espanyol al llarg de les dècades de 1950 i 1960, en què assolí diversos podis L’any 1962 formà part del grup de pilots catalans que participaren en l’Operació Impala, en la qual recorregué 20000 km en 100 dies per territori africà pilotant una Montesa de 175 cc L’any 1959 era responsable del departament esportiu de Montesa i fou el responsable del fitxatge de Pere Pi com a pilot oficial per a l’equip de motocròs

Membre del Moto Club Moianès, s’inicià el 1989 en el motocròs, però la temporada següent passà a l’enduro i fou campió d’Espanya júnior 1991 en 125 cc En categoria absoluta, el 1992 s’integrà en l’equip oficial Gas Gas i es proclamà subcampió d’Espanya El 1993 conquerí els títols estatal i europeu de 125 cc, i l’any següent fou tercer en el Campionat d’Espanya També assolí dues medalles de bronze en individual 1991, 1994 i una per equips 1993 en els Sis Dies Internacionals d’enduro

Debutà en la categoria de Moto3 el 2015 dins l’escuderia Leopard Racing, i es convertí en pilot titular el 2016 Aquesta temporada assolí una posició preferent i la victòria en el Gran Premi d’Àustria, i el 2017 es proclamà campió del món de la categoria El 2018 passà a Moto2, com a membre de l’equip EG 0,0 Marc VDS, i finalitzà la temporada sisè i fou proclamat debutant de l’any, amb 155 punts Un any més tard passà a MotoGP contractat per Suzuki, i el novembre del 2020 guanyà el Campionat del Món d’aquesta categoria

Conegut com el Loco , guanyà tres Campionats d’Espanya i cinc de Catalunya de motocròs, i fou campió del Nacional Bradol Posteriorment es dedicà al món dels salts FX i MX extrem, en què guanyà cinc Campionats d’Espanya FMX 2005-09 i cinc Copes Burn Guanyà l’FMX Internacional Freestyle disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona L’any 2009 fitxà per l’equip KTM i quedà segon en el Campionat Europeu d’FMX Aconseguí la tercera posició al Campionat del Món 2010, 2011 Assolí el rècord Guinness de salts en encadenar deu backflips consecutius 2009

Com a júnior guanyà un Campionat d’Espanya i un de Catalunya 2000 de 125 cc i dos campionats estatals per equips 1999, 2000 Fou subcampió del món de 400 cc 2002 i, després d’una lesió l’any 2004, seguí competint Ha disputat set edicions de l’ISDE formant part de l’equip espanyol, amb el qual assolí una tercera posició 2006 Disputà diverses curses als Estats Units, dues al cros del GNCC i una als Nationals El 2008 es proclamà subcampió d’Espanya de la categoria E3 L’any 2011 fitxà per l’equip Sherco, amb el qual competí en la categoria E1

Creada per l’empresa RPM Racing amb el nom de Concurs de Salts, com a complement del Supercross de Barcelona, aplega pilots especialistes en estil lliure que realitzen salts i piruetes a més de trenta metres d’altura Se celebra al Palau Sant Jordi de Barcelona La primera edició independent es dugué a terme el 2004, hi participaren set pilots i Edgar Torronteras en resultà vencedor La segona es disputà el 2009 amb el nom de Solo X Freestyle Internacional de Barcelona La tercera edició, el 2010, aplegà més d’11800 persones En la quarta edició, disputada el 2011, el català Josep Miralles assolí…

S’inicià en la competició en la categoria de 125 cc en la temporada 2010 El 2012 passà a competir en Moto3 amb l’equip Suter-Honda En aquesta categoria, aconseguí la quarta plaça en el Campionat del Món del 2013 i es proclamà campió del món en la mateixa competició el 2014, després d’assolir 10 podis i 3 victòries Des de l’any 2015 competeix en la categoria de Moto2, amb l’equip Estrella Galicia 0,0 MarcVDS, en la qual els anys 2017 i 2018 assolí una quarta posició i el 2019 es proclamà campió del món, amb 10 podis i 5 victòries És germà del també motociclista Marc Márquez