Resultats de la cerca

Debutà professionalment el 1994 i es proclamà campió d’Europa 1995 i subcampió del món 1999 Guanyà quatre vegades el Trial de les Nacions 1996, 1997, 1998, 2000, quatre Campionats d’Itàlia 2001-04 i un Campionat de França 2005 Pilotà pels equips Beta, Gas Gas, Montesa i Sherco El 2005 es retirà, després de patir una greu lesió Des de llavors s’ocupa de la seva empresa Trialshow, dedicada a les exhibicions de trial, i collabora amb l’escola de Jordi Pascuet, Pascuet Trial School, de la Seu d’Urgell

Estudià dret S’inicià en l’esquí nàutic a Arenys de Mar el 1959, especialitat en la qual aconseguí diversos premis des del 1962 i es proclamà campió d’Europa infantil 1963 i júnior 1964 El 1969 aconseguí el Campionat del Món d’eslàlom en categoria absoluta i el tercer lloc en salts El mateix any guanyà la medalla de plata en eslàlom i la de bronze en salts en el Campionat d’Europa Fou després el primer europeu del Match Amèrica-Europa de Rouen i el guanyador absolut del trofeu Inter de Sió el 1969, any en què li fou concedit l’esquí de plata a Arona Itàlia El 1971 abandonà l’esquí a causa d’…

L’any 1971 disputà la seva primera cursa a Cullera i quedà segon El 1973 puntuà per primer cop en un Gran Premi del Mundial, al circuit del Jarama Disputà diverses proves internacionals a Barcelona, com el primer Gran Premi Internacional Banc Condal 1973, les 24 Hores de Montjuïc 1974 i el Gran Premi d’Espanya 1976 El 1977 fitxà per Bultaco L’any 1983 fitxà per Derbi i apadrinà un jove Jorge Martínez Aspar El 24 d’abril de 1984 tingué un accident mentre feia unes proves al polígon industrial de Martorelles i s’hagué de retirar de les competicions En el seu palmarès consten dos Campionats del…

Practicà el trial, tant amb bicicleta com amb moto, abans d’iniciar-se en l’enduro el 1997 En categoria júnior, guanyà tres medalles d’or en els Sis Dies Internacionals d’Enduro 1998, 1999, 2000 i es proclamà campió del món 2000, títol que repetí en categoria sub-23 En l’àmbit absolut, compaginà l’enduro amb els raids Fitxà per l’equip KTM 2001-04, amb el qual disputà el Campionat del Món d’Enduro i fou subcampió d’Espanya de Cross Country Passà a l’equip Husqvarna 2005 i quedà tercer en el campionat estatal d’enduro, posició que repetí el 2006 amb l’equip Yamaha, que el contractà per…

El 1980 fundà el seu propi equip de motociclisme de velocitat i resistència, el Team Folch Endurance Conegut com el Mag de Reus , aconseguí deu Campionats d’Espanya de resistència, quatre de supersport, dos de superbikes i onze victòries i 9 segones posicions a les 24 Hores de Montmeló Fou tercer al Mundial de resistència de l’any 2008 Fou propietari de concessionaris de motos a Reus i a Tarragona

Especialista en les modalitats de trial, raid i enduro, ha format part de les escuderies Beta 2000-03, Montesa 2004-10, Gas-Gas 2012 i des del 2020, Montesa-Honda 2011 i 2013-15 i KTM 2015-19 El 1999 fou tercera en els Campionats d’Espanya i de Catalunya en la categoria de cadets Des de l’any 2000 fins al 2013 fou consecutivament campiona del món de trial femení, tret del 2007, que restà en segona posició L’any 2021 guanyà de nou el Campionat del Món de trial També es proclamà campiona d’Europa deu vegades consecutives del 2002 al 2011 i d’Espanya del 2003 al 2010 Amb l’equip espanyol guanyà…

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Fou campió d’Espanya de minimotos 1998 i participà, de la mà d’Albert Puig, en la Movistar Activa Cup 1999, 2000 Debutà en el mundial en el Gran Premi del Japó del 2001 en l’equip Honda d’Albert Puig i el 2002 ja fou el tercer en el campionat del món dels 125 cc amb tres victòries La temporada següent, amb 17 anys, conquerí el primer títol mundial amb cinc victòries parcials, i es convertí en el segon pilot més jove que ho aconseguia El 2004 passà als 250 cc amb Honda, amb set victòries en grans premis, que li comportaren el campionat del món i esdevingué el pilot més jove que assolia el…

Del 2005 al 2011 competí en 125 cc, categoria en la qual guanyà el Gran Premi d’Espanya el 2009 i el dels Països Baixos el 2011 El 2012 passà a la categoria de Moto3 i fou subcampió del món, i el 2013, tercer El 2014, en Moto2, fou segon al primer Gran Premi de Qatar Morí el 2016 d’accident durant un entrenament al Circuit de Barcelona-Catalunya

Net del pilot i fundador de Montesa i Bultaco Francesc Bultó Començà competint en trial i motocròs Debutà en la competició de velocitat l’any 1990 amb un tercer lloc a la Copa Gilera Un any més tard guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc júnior Debutà en el Mundial de motociclisme en 250 cc el 1996, després de participar en el Campionat d’Europa i en el Campionat Obert espanyol El 1997 saltà a 500 cc de la mà de Yamaha i tornà al cap d’un any a Honda, equip amb el qual quedà cinquè del Mundial i aconseguí el seu primer podi al circuit del Jarama L’any 2001 aconseguí la seva primera victòria…