Resultats de la cerca

Com a júnior guanyà un Campionat d’Espanya i un de Catalunya 2000 de 125 cc i dos campionats estatals per equips 1999, 2000 Fou subcampió del món de 400 cc 2002 i, després d’una lesió l’any 2004, seguí competint Ha disputat set edicions de l’ISDE formant part de l’equip espanyol, amb el qual assolí una tercera posició 2006 Disputà diverses curses als Estats Units, dues al cros del GNCC i una als Nationals El 2008 es proclamà subcampió d’Espanya de la categoria E3 L’any 2011 fitxà per l’equip Sherco, amb el qual competí en la categoria E1

Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya ACMC 1932 Quedà segon dels Campionats Motociclistes de Catalunya organitzats per l’ACMC i cinquè del I Gran Premi de Barcelona 1933 Guanyà el Trofeu Francesc Macià 1934 i repetí el segon lloc en els Campionats de l’ACMC del 1934 Fou tercer del IV Gran Premi Internacional de Barcelona en la categoria de 250 cc i cinquè de la prova de sidecars de 500 cc 1936 Guanyà la Cursa Socorro Rojo Internacional en 350 cc 1936 Guanyà el Premi Montjuïc 1945 i quedà segon en el V Gran Premi Internacional de…

Fou campió de Catalunya de minimotos 1995 i d’escúters de 50 cc 1997 i subcampió d’escúters F1 1999 i de la Copa Rieju de supermotard 50 cc 2002 Guanyà la Copa Master Honda Supermotard Cup de 450 cc 2004 Disputà el Mundial de supersport 2006-10 i de superbike 2011, 2012 El 2 d’abril de 2012 patí una greu lesió al circuit d’Imola que l’obligà a abandonar el motociclisme

Inicià la seva carrera competint en bicitrial amb els equips Rabasa Derbi i Looping Aconseguí dues Copes d’Europa en categoria aleví 1983, 1984 i un Campionat del Món infantil 1986 Amb motos, guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1990 i el sènior B 1991 amb Gas Gas Fou campió d’Europa 1992 i guanyà quatre vegades consecutives el Trial de les Nacions amb l’equip espanyol 1992-95 competint amb Beta i Gas Gas L’any 1996 fitxà per Fantic i després tornà a Gas Gas Participà en vuit Campionats del Món 1992-99, en què destacà la tercera posició Assolí quatre podis en grans premis del Mundial, amb un…

Quedà quart en el V Gran Premi d’Espanya-XI Internacional de Barcelona de 125 cc, organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya 1954 Morí en un accident, participant en un campionat El 1957 es creà, en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, el Trofeu Joan Bertrand, que s’atorgava a l’equip més ràpid en les dues primeres voltes

Fill del també pilot i fundador del JCB Team, Joan Cros Brush, fou campió de Catalunya cadet 2002 i juvenil 2004, campió de Catalunya MX Open 125 cc 2005, campió d’Espanya de Supercross Sport Series SX2 250 cc 2008 i campió d’Espanya SX2 2009 Participà en nombroses proves internacionals dels Campionats de Bèlgica, Holanda, Irlanda i França L’any 2011 deixà l’equip Kawasaki, després de sis anys, i fitxà per Honda per competir en la categoria Elite MX1

Conegut com Tavi , participà en tres edicions del Dakar, dues amb moto 2005, 2007 i una amb quad 2011, en les quals es veié obligat a abandonar El 2011 corregué amb el Val d’Aran Motor Sport amb un vehicle Outlaw Polaris, dissenyat per ell mateix

S’inicià en el món de l’automobilisme com a mecànic professional El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d’Espanya de 50 cc Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 25 cc 1970 Formant equip amb Benjamí Grau, guanyà les 24 Hores de Montjuïc pilotant una Bultaco 360 cc 1972 Es retirà el 1983

Nebot de Francesc Xavier Bultó , s’inicià en la competició el 1945 al circuit de Montjuïc, i compaginà gairebé totes les modalitats motociclistes fins que es retirà el 1973 En velocitat, fou campió d’Espanya de 125 cc 1946, 1950 i subcampió de 250 cc 1947 pilotant una Montesa Guanyà la Pujada a l’Arrabassada 1949, una medalla d’or en els ISDE d’Alemanya, una de bronze en el Tourist Trophy de l’illa de Man 1951 i cinc edicions de la Prova d’Hivern del Reial Moto Club de Catalunya 1951, 1953-56 Pel que fa a la resistència, guanyà la primera edició de les 24 Hores de Montjuïc 1955, junt amb…

Vinculat al Moto Club Tarragona, es proclamà campió de Catalunya aleví de minimotos 1992 Guanyà l’Obert RACC de 50 cc 1998, la Copa Movistar Honda de 125 cc 1999 i el Campionat d’Espanya de 125 cc 2000 Fou el pilot més jove de la història que aconseguí aquest darrer títol, amb quinze anys i 300 dies Disputà el Campionat del Món de velocitat en les categories de 125 cc 2001, 2002, 2005-09, 250 cc 2003, 2004 i Moto2 2010, i guanyà nou podis